Charles tenia 6 anys quan el seu pare va morir deixanli una herencia detrás. Charles va viure practicament la seua vida endeudat, ja que es va gastar la meitat de la seua herencia en dos anys. Va escriure dues obres on parlava sobre l'art: Un va ser el Saló de 1845 i L'altra obra va ser el Saló de 1846.
El 1857 Charles va publicar la primera versió de les flors del mal, per eixe motiu li van ficar una multa i li van fer retirar sis del peomes ja que L'obra va fer molt d'escandol.
Despres de aquest inconvenient en concret 4 anys despres,en 1861 , publica la segona part de Les flors del mal. Aquesta obra te per temaica les miseries de l'epoca i la solitud per lo que no es acceptada del tot per la gent , l'obra esta escrita en català i publicada en català.
Baudelaire mor el 1866 per una enfermetat provocada per les seues adiccions.
miércoles, 29 de abril de 2020
jueves, 23 de abril de 2020
Carla. Les flors del mal. Estructura
Charles Boudelaire tan sols tenia 6 anys el seu pare va morir i la seva mare es va tornar a casar molt ràpid amb un home al qual Charles odiava. Quan aquest va ser major de edat va rebre l'herència de son pare i va gastar-la en art, moda, lloguers, etc. En aquesta època comença a recitar els primers poemes de Les flors del mal, i als vint-i-pocs anys viu endeudat.
En la Revolució les conviccions de Boudelaire s'afermen al haver passat anys plens d'adiccions i misèries entre altres. L'any 1855 parla de com els artistes fan de si mateixos tot. Més tard, l'any 1857 publica el poema Les flors del mal i a pesar de ser un poemari ple d'obsenitats i blasfèmies no té por a la censura, però al contari del que pensava va haver de pagar una multa i eliminar sis poemes aixó le provoca rencor.
L'any 1860 publica Els paradisos artificials i l'any següent publica la versió corregida i ampliada de Les flors del mal. Més tard, l'any 1866 li diagnostiquen diverses malalties provocades pel sífilis, l'alcohol i l'opi. Després de passar mesos, sent parlar i amb quaranta-sis anys mor als braços de la seva mare.
Després de la seva mort esva publicar les Obres Completes i l'any 1931 el consagra com a clàssic "La Pléiade" . Més tard es tornen a publicar els 6 poemes prohibits pel juí.
De Boudelaire caldria destacar els seus textos que són diferents entre si. Així doncs dins d'un mateix text pot passar de la descripció a l'aforisme i així molts més exemples.
Actualment podem gaudir de l'obra de Boudelaire. En l'obra vol recalcar les diferencies entre els personatges. Podem llegar l'obre quasi al complet traduïda a la nostra llengua, a falta d'un parell d'assatjos.
En la Revolució les conviccions de Boudelaire s'afermen al haver passat anys plens d'adiccions i misèries entre altres. L'any 1855 parla de com els artistes fan de si mateixos tot. Més tard, l'any 1857 publica el poema Les flors del mal i a pesar de ser un poemari ple d'obsenitats i blasfèmies no té por a la censura, però al contari del que pensava va haver de pagar una multa i eliminar sis poemes aixó le provoca rencor.
L'any 1860 publica Els paradisos artificials i l'any següent publica la versió corregida i ampliada de Les flors del mal. Més tard, l'any 1866 li diagnostiquen diverses malalties provocades pel sífilis, l'alcohol i l'opi. Després de passar mesos, sent parlar i amb quaranta-sis anys mor als braços de la seva mare.
Després de la seva mort esva publicar les Obres Completes i l'any 1931 el consagra com a clàssic "La Pléiade" . Més tard es tornen a publicar els 6 poemes prohibits pel juí.
De Boudelaire caldria destacar els seus textos que són diferents entre si. Així doncs dins d'un mateix text pot passar de la descripció a l'aforisme i així molts més exemples.
Actualment podem gaudir de l'obra de Boudelaire. En l'obra vol recalcar les diferencies entre els personatges. Podem llegar l'obre quasi al complet traduïda a la nostra llengua, a falta d'un parell d'assatjos.
lunes, 6 de abril de 2020
Pablo: Les flors del mal XCIII
- Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)
- Tema del poema.
- Quines imatges poètiques o figures retòriques hi destacaríeu?
- Comenteu algun aspecte del poema que us haja sorprés.
M'ha sorpres que una persona s'enamore d'una altra per simpole vista.
domingo, 5 de abril de 2020
Carla:Les Flors del Mal XCIII
Les Flors del Mal XCIII
- Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)
12 sil.labes. Separacio de 6+6 per un hemistiqui. Versos dodecasil.lab o versos alexandrins.
- Tema.
Un home s´enamora a primera vista d´una dona, peró ella no sent lo mateix. Va passar quan ell passegava pel camp. Es va crear amb una dona quan la va mirar ala ulls es va enamorar. Ella va continuar caminant. Ell esperava tonarla a volela.
- Quines imatges poètiques hi destacaríeu?
Una de les mes destacades es la descripcio de la dona ja que es molt detallada.
Els seus ulls : ''cel liric'' '' plaer que mata''
- Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.
Agarra molta importancia a les figures retòriques i poétiques.
- Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.)
12 sil.labes. Separacio de 6+6 per un hemistiqui. Versos dodecasil.lab o versos alexandrins.
- Tema.
Un home s´enamora a primera vista d´una dona, peró ella no sent lo mateix. Va passar quan ell passegava pel camp. Es va crear amb una dona quan la va mirar ala ulls es va enamorar. Ella va continuar caminant. Ell esperava tonarla a volela.
- Quines imatges poètiques hi destacaríeu?
Una de les mes destacades es la descripcio de la dona ja que es molt detallada.
Els seus ulls : ''cel liric'' '' plaer que mata''
- Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.
Agarra molta importancia a les figures retòriques i poétiques.
lunes, 23 de marzo de 2020
Les Flors del Mal. Al lector
Les Flors del Mal. Al lector
A nosaltres, lectors, què vol dir-nos Baudelaire?
Baudelaire parla dels pecats en general i la temptació que tenim els humans que ens impulsa a cometre'ls. Per tant, l'home segons Baudelaire no és bo per pura naturalesa, simplement tractem de parèixer-ho. A més, parla del dimoni que és qui ens porta al pecat i d'alguns animals amb que es pot relacionar. Finalment ho fa de un monstre que tot i parèixer inofensiu es el pitjor de tots i és l'avorriment el qual Baudelaire tracta d'evitar en la seua obra. Cap al final tracta de connectar amb el lector i d'anar contra l'avorriment tots dos junts.
Tema 5.Curiositats
-Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.
Al cubisme
-Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.
El guernica
-Localitzes en el quadre el teu -a partir d'ara- poeta preferit?
El autor de l'obra es Gustave Coubertç
-Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"?
Un cant a la joventut, a la llibertat, a l'amor, a la inconsciència de viure.
-Coneixes L'ocell de foc, d'Ígor Stravinski?
No, no la coneixem.
domingo, 1 de marzo de 2020
Primera part-Capítol 2
Quins personatges apareixen en el fragment?
Apareixen Charles Bovary, Emma Roualt i el senyor Roualt.
Llig atentament la descripció. De qui es tracta?
Descriu a Emma. Es tracta d'una descripció detallada.
Compara els elements positius i els negatius de la descripció.
Les mans d'aquesta no eren molt belles ni molt pàl·lides, les quals tenien falanges molt primes i llargues. Per altra banda, tenia els llavis carnosos, uns ulls bruns amb una mirada penetrant, un coll blanc i unes galtes rosades.
Hi ha un signe premonitori de la vida que durà Charles, explica'l.
Els animals que estan al seu voltant li donen un senyal de no entrar en aquella casa perquè la seua vida canviarà.
Per què escriu en cursiva menjar una queixalada?
Per què escriu en cursiva menjar una queixalada?
Perquè hi ha un canvi de registre, hi ho fa en estil indirecte de manera col·loquial.
martes, 25 de febrero de 2020
Primera part. Capítols 5 i 6.
Com era l'educació de les jóvens de l'època?
A les xiquetes lis feien creure en Déu anant amb monges fins casar-se, mentre que els xics estudiaven a l'escola i feien la carrera que ells escollien, es dir era una època masclista.
Trobe una analepsi perque parla d'Emma i de com s'enamora i es dona compte de que es un error i mes tard parla de la vida adolescent d'Emma per aixó és un flashback perquè parla d'unes accions que van passar abans de les que comencen el fragment.
A les xiquetes lis feien creure en Déu anant amb monges fins casar-se, mentre que els xics estudiaven a l'escola i feien la carrera que ells escollien, es dir era una època masclista.
Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o flashforward.]
Trobe una analepsi perque parla d'Emma i de com s'enamora i es dona compte de que es un error i mes tard parla de la vida adolescent d'Emma per aixó és un flashback perquè parla d'unes accions que van passar abans de les que comencen el fragment.
7.La novel·la realista i naturalista
REALISME
El realisme apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novel·la romàntica, després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació.
Gustave Flaubert és l'ideòleg del realisme literari. Flaubert s'impregna d'ideologia positivista i estudia fisiologia, anatomia i patologia i així adquireix el que ell mateix en diu el cop d'ull mèdic de la vida. L'expressió flaubertiana dóna la dimensió exacta del nou narrador, observador de la realitat, però també metge de les seves nafres. L'accentuació d'aquest sentit denunciador de les plagues socials conduirà al naturalisme, que s'inicia cap al 1880. La frontera entre realisme i naturalisme restarà aleshores serà indecisa.
L'art havia de reproduir fidelment la vida quotidiana de la societat del seu temps amb la novel·la. La prosa esdevenia així el mirall de la visió burgesa del món.Els escriptors volien trobar la millor tècnica narrativa que permetés explicar tot allò que succeïa amb objectivitat i exactitud. L'afany per la documentació i la descripció rigorosa dels ambients i l'anàlisi psicològica dels personatges va cristal·litzar en la construcció d'un llenguatge flexible i adaptable a la diversitat.
-LA NOVEL·LA REALISTA FRANCESA
Gustave Flaubert.Madame Bovary.
-LA NOVEL·LA REALISTA ANGLESA
Profundament marcada pel caire moralitzador de l'època victoriana.
Charles Dickens.David Copperfield.
-LA NOVEL·LA REALISTA RUSSA
Influència francesaa Rússia
Lev Nikolàievitx Tolstoi. Guerra i pau.
-LA NOVEL·LA REALISTA ESPANYOLA
Benito Pérez Galdós. Episodios nacionales.
NATURALISME
El naturalisme sorgeix a França al voltant del 1870, per influència del positivisme i els estudis científics: el mètode experimental aplicat a la medicina per Claude Bernard , la teoria de l'evolució de les espècies de Darwin i les teories de Taine sobre la influència del medi en les persones.
La novel·la i el teatre són els gèneres més adequats per a l'anàlisi naturalista de la realitat, mentre que la poesia se n'exclou pel seu caràcter líric i subjectiu. El naturalisme hi ha un progrés moral de la persona i de la societat.
En la literatura catalana, Narcís Oller comença escrivint novel·les realistes, algunes obres com: La papallona, La bogeria i deriven cap al naturalisme. Zola va tenir una gran influència en Oller, considerat el creador de la novel·la moderna catalana.
Émile Zola (1840-1902). En el pròleg de la segona edició de Térese Raquin (1868) marca el principi del moviment. Entre 1875 i 1881 publica altres textos teòrics, com Le roman naturaliste. És autor de novel·les com ara Térese Raquin (1867), Nana (1880) o Germinal (1885). Zola dóna molta importància al mètode d'observació i experimentació dels fenomens de conducta humana. Entén la literatura com una història natural i social, on la forma ha de subordinar-se totalment a la intenció del discurs. Així el naturalisme analitza els efectes deterministes que les lleis de l'herència, el medi i el moment històric tenen sobre el comportament dels personatges. Aplica a la literatura el mètode científic desenvolupat per Claude Bernard a La medécine expérimental i per això reclama del novel·lista i del dramaturg que es mantingui impassible al marge de l'escriptura. El seu objectiu és la recerca de la veritat.
La seva intenció és regeneracionista i moralitzadora envers l'individu i la societat, per incorporar-la al progrés i a una vida humana més rica en tots els aspectes, que tindria el seu epicentre en la gran ciutat industrial moderna que per a ell és París. Valora el periodisme i la crítica literària i artística, idonis per fer arribar les seves idees a un públic ampli. Com a novel·lista té una alta qualitat narrativa i fins poètica. Entre les característiques de la novel·la naturalista, destaquen l'objectivitat, el determinisme l'home està sotmés a les lleis del medi social, del moment històric i de l'herència biològica, el mètode experimental el novel·lista, com el científic, ha d'experimentar amb els personatges i observar les seues reaccions i l'estil descriptiu, retrat realista, impersonalitat del narrador i llengua adequada als personatges i a l'ambient de l'època.
El realisme apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novel·la romàntica, després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació.
Gustave Flaubert és l'ideòleg del realisme literari. Flaubert s'impregna d'ideologia positivista i estudia fisiologia, anatomia i patologia i així adquireix el que ell mateix en diu el cop d'ull mèdic de la vida. L'expressió flaubertiana dóna la dimensió exacta del nou narrador, observador de la realitat, però també metge de les seves nafres. L'accentuació d'aquest sentit denunciador de les plagues socials conduirà al naturalisme, que s'inicia cap al 1880. La frontera entre realisme i naturalisme restarà aleshores serà indecisa.
L'art havia de reproduir fidelment la vida quotidiana de la societat del seu temps amb la novel·la. La prosa esdevenia així el mirall de la visió burgesa del món.Els escriptors volien trobar la millor tècnica narrativa que permetés explicar tot allò que succeïa amb objectivitat i exactitud. L'afany per la documentació i la descripció rigorosa dels ambients i l'anàlisi psicològica dels personatges va cristal·litzar en la construcció d'un llenguatge flexible i adaptable a la diversitat.
-LA NOVEL·LA REALISTA FRANCESA
Gustave Flaubert.Madame Bovary.
-LA NOVEL·LA REALISTA ANGLESA
Profundament marcada pel caire moralitzador de l'època victoriana.
Charles Dickens.David Copperfield.
-LA NOVEL·LA REALISTA RUSSA
Influència francesaa Rússia
Lev Nikolàievitx Tolstoi. Guerra i pau.
-LA NOVEL·LA REALISTA ESPANYOLA
Benito Pérez Galdós. Episodios nacionales.
NATURALISME
El naturalisme sorgeix a França al voltant del 1870, per influència del positivisme i els estudis científics: el mètode experimental aplicat a la medicina per Claude Bernard , la teoria de l'evolució de les espècies de Darwin i les teories de Taine sobre la influència del medi en les persones.
La novel·la i el teatre són els gèneres més adequats per a l'anàlisi naturalista de la realitat, mentre que la poesia se n'exclou pel seu caràcter líric i subjectiu. El naturalisme hi ha un progrés moral de la persona i de la societat.
En la literatura catalana, Narcís Oller comença escrivint novel·les realistes, algunes obres com: La papallona, La bogeria i deriven cap al naturalisme. Zola va tenir una gran influència en Oller, considerat el creador de la novel·la moderna catalana.
Émile Zola (1840-1902). En el pròleg de la segona edició de Térese Raquin (1868) marca el principi del moviment. Entre 1875 i 1881 publica altres textos teòrics, com Le roman naturaliste. És autor de novel·les com ara Térese Raquin (1867), Nana (1880) o Germinal (1885). Zola dóna molta importància al mètode d'observació i experimentació dels fenomens de conducta humana. Entén la literatura com una història natural i social, on la forma ha de subordinar-se totalment a la intenció del discurs. Així el naturalisme analitza els efectes deterministes que les lleis de l'herència, el medi i el moment històric tenen sobre el comportament dels personatges. Aplica a la literatura el mètode científic desenvolupat per Claude Bernard a La medécine expérimental i per això reclama del novel·lista i del dramaturg que es mantingui impassible al marge de l'escriptura. El seu objectiu és la recerca de la veritat.
La seva intenció és regeneracionista i moralitzadora envers l'individu i la societat, per incorporar-la al progrés i a una vida humana més rica en tots els aspectes, que tindria el seu epicentre en la gran ciutat industrial moderna que per a ell és París. Valora el periodisme i la crítica literària i artística, idonis per fer arribar les seves idees a un públic ampli. Com a novel·lista té una alta qualitat narrativa i fins poètica. Entre les característiques de la novel·la naturalista, destaquen l'objectivitat, el determinisme l'home està sotmés a les lleis del medi social, del moment històric i de l'herència biològica, el mètode experimental el novel·lista, com el científic, ha d'experimentar amb els personatges i observar les seues reaccions i l'estil descriptiu, retrat realista, impersonalitat del narrador i llengua adequada als personatges i a l'ambient de l'època.
5.Il·lustració i Neoclassicisme
El segle XVIII és una època decisiva en la cultura d’occident, en l’aspecte polític i en el desenvolupament de les idees:
El rumb de la història es van desenvolupar esdeveniments com L'emancipació de les colònies angleses d'Amèrica(1776) i es va establir per primera vegada una constitució que respecta els drets privats dels ciutadans.La Revolució francesa(1789) i la lluita pels drets humans.
L'univers de les idees pateix canvis importants amb l’Enciclopèdia i la Il·lustració.La Il·lustració significa la creació d’una cultura netament europea,racional,crítica respecte als sabers i les idees tradicionals. El XVIII es considera el segle iniciador de la modernitat de les idees, de la creació de l’estat laic, no confessional, capaç de garantir la llibertat de pensament.La llibertat de pensament, comencen la magna empresa editorial de l’Enciclopèdia francesa, estendard simbòlic de la secularització de la cultura.La convicció que el progrés porta a la felicitat desemboca en l’anomenat optimisme humanista. Carnero parla del segle XVIII com el segle de la joventut d’Occident.
Les últimes dècades del segle XVIII són els darrers anys que s’han parlat d’un segle en què es descobreix el deliciós plaer de plorar, la sensibilitat, el fàstic universal i l’univers romàntic: Estètica de la sublimació,mitificació de l’edat mitjana,complaença en el gòtic i elmacabre,irrupció del component sentimental i la literatura femenina.EL NEOCLASSICISME sorgeix a la darreria del segle XVII, però es desenvolupa amb
l’influx del pensament il·lustrat. Va expandre la tornada als ideals d’equilibri i mesura de la literatura clàssica.També la creació artística es veu fortament sotmesa a l’observança de les regles.
El neoclassicisme s’ha d’entendre com un «nou classicisme», especialment relacionat amb el Renaixement i l’antiguitat grecollatina. Els neoclàssics prenen per model els autors clàssics grecollatins i els grans poetes europeus renaixentistes i imitadors de l’antiguitat.
Els models poètics legitimats per l’antiguitat aC) són supranacionals i hi subjau la creença d’un estil poètic universal, clàssic, on va ser l’estil de tots els temps i de tots els països.
Imitar vol dir observar la natura, seguir-ne els passos i els dictats, i al mateix temps imitar és observar els bons poetes.
La literatura i l’art tenen un valor didàctic; la seua finalitat és ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals. Els neoclàssics van creure que la seua època estava cridada a realitzar una reforma dels usos i comportaments socials i a configurar un nou tipus de ciutadà més solidari i feliç.
L’estil ha de serclar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques excessivament artificioses.
Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre busca el decor o adequació de caràcters i situacions. Es manté la separació de gèneres, de tal manera que no es barregen tragèdia i comèdia, ni tampoc poesia i prosa.
L'univers de les idees pateix canvis importants amb l’Enciclopèdia i la Il·lustració.La Il·lustració significa la creació d’una cultura netament europea,racional,crítica respecte als sabers i les idees tradicionals. El XVIII es considera el segle iniciador de la modernitat de les idees, de la creació de l’estat laic, no confessional, capaç de garantir la llibertat de pensament.La llibertat de pensament, comencen la magna empresa editorial de l’Enciclopèdia francesa, estendard simbòlic de la secularització de la cultura.La convicció que el progrés porta a la felicitat desemboca en l’anomenat optimisme humanista. Carnero parla del segle XVIII com el segle de la joventut d’Occident.
Les últimes dècades del segle XVIII són els darrers anys que s’han parlat d’un segle en què es descobreix el deliciós plaer de plorar, la sensibilitat, el fàstic universal i l’univers romàntic: Estètica de la sublimació,mitificació de l’edat mitjana,complaença en el gòtic i elmacabre,irrupció del component sentimental i la literatura femenina.EL NEOCLASSICISME sorgeix a la darreria del segle XVII, però es desenvolupa amb
l’influx del pensament il·lustrat. Va expandre la tornada als ideals d’equilibri i mesura de la literatura clàssica.També la creació artística es veu fortament sotmesa a l’observança de les regles.
El neoclassicisme s’ha d’entendre com un «nou classicisme», especialment relacionat amb el Renaixement i l’antiguitat grecollatina. Els neoclàssics prenen per model els autors clàssics grecollatins i els grans poetes europeus renaixentistes i imitadors de l’antiguitat.
Els models poètics legitimats per l’antiguitat aC) són supranacionals i hi subjau la creença d’un estil poètic universal, clàssic, on va ser l’estil de tots els temps i de tots els països.
Imitar vol dir observar la natura, seguir-ne els passos i els dictats, i al mateix temps imitar és observar els bons poetes.
La literatura i l’art tenen un valor didàctic; la seua finalitat és ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals. Els neoclàssics van creure que la seua època estava cridada a realitzar una reforma dels usos i comportaments socials i a configurar un nou tipus de ciutadà més solidari i feliç.
L’estil ha de serclar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques excessivament artificioses.
Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre busca el decor o adequació de caràcters i situacions. Es manté la separació de gèneres, de tal manera que no es barregen tragèdia i comèdia, ni tampoc poesia i prosa.
jueves, 13 de febrero de 2020
Romanticisme: orígens, característiques, temes, autors. Temes
Temes per a relacionar amb els quadres romàntics:
- La llibertat
The loneliness at dawn (Henry Fuseli. 1794-1796)
Die Toteninsel III (La isla de los muertos) - Arnold Böcklin
- L'exotisme
- La llibertat
- La soledat
The loneliness at dawn (Henry Fuseli. 1794-1796)
- L'amor impossible
- El suïcidi
- El misteri
Die Toteninsel III (La isla de los muertos) - Arnold Böcklin
- La fantasia
- El món dels somnis
- L'exotisme
- La naturalesa salvatge
- El cementiri
- La nit
- La reivindicació de la identitat nacional
- L'edat mitjana
6.Romanticisme europeu
Al segle XVIII i fins al XIX és va donar per tota Europa un moviment anomena romanticisme. Aquest moviment va afectar a la Revolució Francesa, amb el seu lema "llibertat,igualtat, fraternitat" i a totes les manifestacions humanes.
Els romàntics van aconseguir la fi del racionalisme. Degut a la revolució industrial es va produir un gran despoblament del camp a França i la resta del continent. Aquest sistema necessitava una gran difusió dels productes manufacturats, per la qual cosa els mitjans de transport es van desenvolupar facilitant l'intercanvi de productes i l'obtenció de matèries primeres. La burgesia es va convertir en el centre de la creació artística de l'època, d'aquesta manera, la cultura, ja no era exclusiva de l'aristocràcia, així l'artista es convertia en un veritable professional. Els escriptors van abandonar els salons aristocràtics per reunir-se a acadèmies, ateneus, liceus, etc es van encarregar de les redaccions de les revistes i els periòdics.
Aquest nou escripto enfatitzà en un mot: la Llibertat. Adoptant ideoligies de dos corrents contradictoris i definits. El primer era consevador i monàrquic projectà les seves inquietuds sobre el passat medieval; el segon era republicà, liberal, irreligiós i fins i tot revolucionari, ficà esperances sobre el futur. Ambdós utilitzaen la imaginació i la orignalitat, incorporant al concepte de bellesa allò lleig (Hegel) i allò grotesc (Hugo); Exploraren la realitat interior i buscaren, a traves d'aquesta, la Realitat Absoluta (Novalis), treballant amb somnis i visions (Blake). Fidels a aquests principis van fer una literatura plena de hipèrboles i antítesis plenes de violència, adjectivació, exclamacions...
L'estudi del passat i el desvetllar conciències nacionals va formar part del moviment. Als Països Catalans els poetes de la renaixença són els exemples més coneguts d'aquest nou i inquietant moviment historiopolític que tant va influir a la història del pensament occidental.
Obres destacades:
Les dues parts del Faust semblen dos llibres diferents. La primera part és la més coneguda i la més popular, per tal com conté la història del pacte amb el dimoni i les aventures terrenals que li proporciona l’acord esmentat, sobretot la seducció de Margarida que culminen amb la tràgica mort d’ella. Però hi ha una part del pacte que només descobrirem al final de l’obra.
Obres destacades:
Les dues parts del Faust semblen dos llibres diferents. La primera part és la més coneguda i la més popular, per tal com conté la història del pacte amb el dimoni i les aventures terrenals que li proporciona l’acord esmentat, sobretot la seducció de Margarida que culminen amb la tràgica mort d’ella. Però hi ha una part del pacte que només descobrirem al final de l’obra.
martes, 11 de febrero de 2020
4.Personatges
Els personatges. Hem de tindre en compte que al llarg de la novel·la Emma té diferents amants, els quals en realitat responen a diferents tipus d'amor. També hem de remarcar les semblances del personatge d'Emma amb el Quixot.
Flaubert va fer un gran treball representant als seus personatges com mediocres, vulgars presumptuosos i altres atributs negatius que l'autor els donava com a forma de criticar la societat burgesa de l'època. El autor tenia una forma molt cruel de crear els seus personatges, els quals en lloc de destacar per les seues qualitats destacaven més bé pel contrari, creant així antiherois. Flaubert no va ser el primer a utilitzar aquest recurs. Per fer aquests personatges no es basa en una persona en concret, més bé una mescla de vàries persones. Volia que aquests foren literaris. Personatges:
- Emma Bovary és una dona que al casar-se amb un metge de poble descobreix que s'avorreix i necessita més. Acudeix a una festa aristòcrata i descobreix que ja no està a gust amb el seu paper. S'obsessiona per les compres, té diversos amants, es crea deutes i finalment acaba per suïcidar-se. Emma, igual que don Quixot, embogeix després d'haver llegit llibres romàntics, fent que confonga el món real amb les seues fantasies. Ambdós personatges xoquen brutalment amb la societat que els envolta. Emma Bovary és un personatge inconformista que no accepta el paper secundari que li atorga la societat pel fet de ser dona. La moral cristiana que adopta la burgesia del segle XIX oprimeix tant a la classe treballadora com al món rural. Flaubert no és l'únic que parla sobre aquest tema. En aquesta època s'escriuen una gran quantitat de llibres sobre el matrimoni i l'adulteri, exemples d'aquest són Anna Karenina, La Regenta, Fortunata i Jacinta entre altres.Flaubert defensava la ciència i el coneixement intel·lectual, encara que no ho veia compatible amb la mediocritat buegesa de l'època.
- Charles Bovary és un personatges interesant i complex al principi de la novel·la se dedique uns capítols sobre la seva vida des de menut fins a conèixer a Emma, per això sembla que ell vaja a ser el protagonista de la novel·la. Encara que no li falten qualitats durant tota la novel·la, Flaubert deixa clar que aquest és un personatge feble, sense voluntat pròpia i subordinat a la seva dona, a la qual admira. De fet Flaubert li dedica a aquest personatge l'inici i l'acabament de l'obra com si la vida d'Emma només hagués sigut una part de la vida de Charles, el qual una volta morta Emma la romantitza i exalta encara més.
- Rodolphe és l'amant d'Emma. És un home que ve de ciutat i es creu superior als del poble. Sedueix a Emma i s'espanta quan ella vol compromís. Flaubert l'identifica com Don Juan, seductor i superficial.
- Léon és el segon amant d'Emma. És fatu i vulgar i s'assembla a Emma en la seua mediocritat i en els somnis vans i falsament romàntics. Es deixa dur per ella que el domina totalment.
- Homais apotecari vanitós, anticlerical, defensa el progrés i l'únic que vol és exhibir-se com a notari del poble. És un home vil, mesquí i servil davant dels superiors. En el fons està enamorat d'Emma però no s'atreveix a estimar-la.
- Lheureux és un comerciant vil i abjecte, usurer traïdor i hipòcrita com ningú. Ell és qui prepara les trampes econòmiques a Emma.
- Binet individu anodí i gris que representa la monotonia. Porta una pipa que és el símbol de no fer res.
- Bournisien que representa la tradició i el conservadorisme.
- Mare de Emma dominant i autoritària.
- Pare d'Emma rude i preocupat per la seua hisenda
- Pare de Charles simple, primitiu, sincer i lliure.
- Cec i Hippolyte víctimes de la incapacitat de Charles i Hommais.
- Justin adolescent enamorat d'Emma.
- Nens víctimes marginals i marginades.
- Serventa esclava de Lheureux (13 anys).
- Berthe, filla de Mme. Bovary (obrera de la Revolució Industrial).
La resta de personatges secundaris no tenen simbolisme i ajuden a a desenvolupar l'ambient en que es desenvolupa el drama.
Flaubert va fer un gran treball representant als seus personatges com mediocres, vulgars presumptuosos i altres atributs negatius que l'autor els donava com a forma de criticar la societat burgesa de l'època. El autor tenia una forma molt cruel de crear els seus personatges, els quals en lloc de destacar per les seues qualitats destacaven més bé pel contrari, creant així antiherois. Flaubert no va ser el primer a utilitzar aquest recurs. Per fer aquests personatges no es basa en una persona en concret, més bé una mescla de vàries persones. Volia que aquests foren literaris. Personatges:
- Emma Bovary és una dona que al casar-se amb un metge de poble descobreix que s'avorreix i necessita més. Acudeix a una festa aristòcrata i descobreix que ja no està a gust amb el seu paper. S'obsessiona per les compres, té diversos amants, es crea deutes i finalment acaba per suïcidar-se. Emma, igual que don Quixot, embogeix després d'haver llegit llibres romàntics, fent que confonga el món real amb les seues fantasies. Ambdós personatges xoquen brutalment amb la societat que els envolta. Emma Bovary és un personatge inconformista que no accepta el paper secundari que li atorga la societat pel fet de ser dona. La moral cristiana que adopta la burgesia del segle XIX oprimeix tant a la classe treballadora com al món rural. Flaubert no és l'únic que parla sobre aquest tema. En aquesta època s'escriuen una gran quantitat de llibres sobre el matrimoni i l'adulteri, exemples d'aquest són Anna Karenina, La Regenta, Fortunata i Jacinta entre altres.Flaubert defensava la ciència i el coneixement intel·lectual, encara que no ho veia compatible amb la mediocritat buegesa de l'època.
- Charles Bovary és un personatges interesant i complex al principi de la novel·la se dedique uns capítols sobre la seva vida des de menut fins a conèixer a Emma, per això sembla que ell vaja a ser el protagonista de la novel·la. Encara que no li falten qualitats durant tota la novel·la, Flaubert deixa clar que aquest és un personatge feble, sense voluntat pròpia i subordinat a la seva dona, a la qual admira. De fet Flaubert li dedica a aquest personatge l'inici i l'acabament de l'obra com si la vida d'Emma només hagués sigut una part de la vida de Charles, el qual una volta morta Emma la romantitza i exalta encara més.
- Rodolphe és l'amant d'Emma. És un home que ve de ciutat i es creu superior als del poble. Sedueix a Emma i s'espanta quan ella vol compromís. Flaubert l'identifica com Don Juan, seductor i superficial.
- Léon és el segon amant d'Emma. És fatu i vulgar i s'assembla a Emma en la seua mediocritat i en els somnis vans i falsament romàntics. Es deixa dur per ella que el domina totalment.
- Homais apotecari vanitós, anticlerical, defensa el progrés i l'únic que vol és exhibir-se com a notari del poble. És un home vil, mesquí i servil davant dels superiors. En el fons està enamorat d'Emma però no s'atreveix a estimar-la.
- Lheureux és un comerciant vil i abjecte, usurer traïdor i hipòcrita com ningú. Ell és qui prepara les trampes econòmiques a Emma.
- Binet individu anodí i gris que representa la monotonia. Porta una pipa que és el símbol de no fer res.
- Bournisien que representa la tradició i el conservadorisme.
- Mare de Emma dominant i autoritària.
- Pare d'Emma rude i preocupat per la seua hisenda
- Pare de Charles simple, primitiu, sincer i lliure.
- Cec i Hippolyte víctimes de la incapacitat de Charles i Hommais.
- Justin adolescent enamorat d'Emma.
- Nens víctimes marginals i marginades.
- Serventa esclava de Lheureux (13 anys).
- Berthe, filla de Mme. Bovary (obrera de la Revolució Industrial).
La resta de personatges secundaris no tenen simbolisme i ajuden a a desenvolupar l'ambient en que es desenvolupa el drama.
3.Madame Bovary, la novel·la.
en la "Revue de Paris", per lliuraments i,
a principis de 1857 es va iniciar un procés judicial contra la revista i contra Flaubert en l'acusació de "ofensa a la moral ia la religió". El novel·lista va ser absolt. Aquesta obra passa per ser una de les millors novel·les del segle XIX i la primera de totes pel que fa a modernitat i aportació al gènere novel·lístic. Flaubert li va dedicar sis anys de treball intensiu i va deixar en la seva correspondència les seves reflexions sobre la creació d'aquesta novel·la i pel que fa a la feina de novel·lista, en general.
El tema central de la novel·la és el de l'adulteri, tema que interessava a Flaubert des de molt jove. Les circumstàncies del seu matrimoni, el nombre i professió dels seus amants coincideixen amb la situació novel·lística de Madame Bovary. La novel·la consta de trenta-cinc capítols, d'unes deu pàgines cada un, i està dividida en tres parts.
martes, 4 de febrero de 2020
Madame Bovary. Primera part. Capítol 2
1.Quins personatges apareixen en el fragment?
Charles Bovary,Emma Roualt i Roualt.
2.Llig atentament la descripció. De qui es tracta?
Es descriu detalladament a Emma Bovary.
3.Compara els elements positius i els negatius de la descripció.
Elements negatius: Les mans no eres massa femenines /belles,en aquesta epoca les dones tenien que ser femenines pero Emma potaba unes ulleres amb una forma masculina.
Elements positius:Els llavis carnosos, la mirada,el coll blanc y els
cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí.
4.Hi ha un signe premoritori de la vida que durà Charles, explica'l.
La seva vida es molt moguda. Els animals del seu voltan li donen una senyal laqual es el cavall que llisca sobre l'herba molla.
5.Per què escriu en cursiva menjar una queixalada?
Perquè hi ha canvi de registre i de veu narrativa.
Charles Bovary,Emma Roualt i Roualt.
2.Llig atentament la descripció. De qui es tracta?
Es descriu detalladament a Emma Bovary.
3.Compara els elements positius i els negatius de la descripció.
Elements negatius: Les mans no eres massa femenines /belles,en aquesta epoca les dones tenien que ser femenines pero Emma potaba unes ulleres amb una forma masculina.
Elements positius:Els llavis carnosos, la mirada,el coll blanc y els
cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí.
4.Hi ha un signe premoritori de la vida que durà Charles, explica'l.
La seva vida es molt moguda. Els animals del seu voltan li donen una senyal laqual es el cavall que llisca sobre l'herba molla.
5.Per què escriu en cursiva menjar una queixalada?
Perquè hi ha canvi de registre i de veu narrativa.
Madame Bovary. Primera part. Capítol 1
- Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho.
- Segons Vladimir Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?
jueves, 30 de enero de 2020
Tema 4. Curiositats
- Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho.
- El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines?
- La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecristo. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill?
Alexandre Dumas pare.
- Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va?
- El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe?
- Un compositor rus romàntic que et puga animar a estudiar? Txaikovski. Quarta simfonia. Primer moviment.
2-Gustave Flaubert. L'home
Gustave es el fill d'un metge per això es va crear en l'hospital. En el segle XIX hi havien inestabilitats polítiques, però l'obra de Flaubert es centra en temes contemporanis. També en aquesta època es crea una clesse burgesa nascuda de la industrialització i del comerç. Flaubert odiarà aquesta classe social perque per a ell significava vulgaritat. Per això es va quedar a marge de la societat i la política.
L'any 1844 va deixar els estudis per culpa d'una malaltia nerviosa crònica.
L'any 1846 va se important en la vida de Flaubert perquè mor el seu pare i dos meses despres la seua germana Caroline. Va viure amb la seua mare i la seua neboda.
Va coneixer dues persones molt iportant per a la seua vida. Louis Bouilhet qui estava sempre al seu costat i Louise Colet qui va ser la seua amiga i finalment la seua amada. Va escriure la seua relació de vuit anys. Després de les violentes discussions crea la seua ruptura en 1868.
Gustave no es va casar i volia viure aïllat del món, de la societat burgesa i de les distraccions per poder escriure.
L'any 1849 fins 1851 Flaubert i un amic van viatjar a l'Egipte, Síria,Palestina, Grècia i Itàlia. Eixos viatges el va ajudar per recollir sentiments, idees, etc.
Al tornar a Croisset va començar l'elavoraió de madame Bovary que va durar més de quatre anys. Va començar a publicar-se en 1856 a Revue de Paris. Va tindrer molt d'exit.
En 1869 va terminar el llibre que le va costar sis anys de treball, anomenat L'educació sentimental. A Flaubert li agradava llegir les seues obre en veu alta per veure com sonava els seus sonets. Va passar un mal any perquè va morir el seu amic íntim Bouilhet.
Es va trencar en una època la cama i va estar un any en repos on va continuant escrivent. va publicar la seua famosa obre Tres contes: La llegenda de sant Julià l'Hospitalari i Un cor simple.
Va morir als cinquanta-nou anys el 1880. Va morir d'un atac a croisset.
Va coneixer dues persones molt iportant per a la seua vida. Louis Bouilhet qui estava sempre al seu costat i Louise Colet qui va ser la seua amiga i finalment la seua amada. Va escriure la seua relació de vuit anys. Després de les violentes discussions crea la seua ruptura en 1868.
Gustave no es va casar i volia viure aïllat del món, de la societat burgesa i de les distraccions per poder escriure.
L'any 1849 fins 1851 Flaubert i un amic van viatjar a l'Egipte, Síria,Palestina, Grècia i Itàlia. Eixos viatges el va ajudar per recollir sentiments, idees, etc.
Al tornar a Croisset va començar l'elavoraió de madame Bovary que va durar més de quatre anys. Va començar a publicar-se en 1856 a Revue de Paris. Va tindrer molt d'exit.
En 1869 va terminar el llibre que le va costar sis anys de treball, anomenat L'educació sentimental. A Flaubert li agradava llegir les seues obre en veu alta per veure com sonava els seus sonets. Va passar un mal any perquè va morir el seu amic íntim Bouilhet.
Es va trencar en una època la cama i va estar un any en repos on va continuant escrivent. va publicar la seua famosa obre Tres contes: La llegenda de sant Julià l'Hospitalari i Un cor simple.
Va morir als cinquanta-nou anys el 1880. Va morir d'un atac a croisset.
martes, 21 de enero de 2020
6.Teatre clàssic francès.
El segle XVII es reparteix, a França, en dos regnats: Lluís XIII (1610-1643) i Lluís XIV (1643-1715). Lluís XIV (El Rei Sol) porta al seu cim el concepte d'absolutisme reial, a l'afeblir cada vegada més a la noblesa i incrementar el mecenatge cultural dels monarques francesos i els seus vàlids: Richelieu i Mazarino atorguen substancioses ajudes a artistes i poetes; tal va ser el cas amb Corneille, Molière i Racine. París es va convertir en centre d'atracció cultural de tot el món. Es van construir espais especials per les representacions teatrals en la cort. Durant el final de segle XVI i el principi de l'XVII va triomfar el teatre barroc en què es transgredien totes les regles dramàtiques clàssiques. Cap a 1630 es va donar, però, una forta reacció contra el barroc tornant als valors i criteris clàssics tant en el teatre com en l'ètica, la política i altres arts. Tot això de la mà de el racionalisme abanderat per Descartes. Aquest gir cap al Classicisme va ser ben acollit pel poder, que veia en aquest teatre allunyat dels excessos un major refinament aristocràtic.
Els seus trets essencials són:
a. Clara separació entre comèdia i tragèdia. La primera sempre s'escriu en vers, la comèdia podia estar escrita en vers o en prosa.
b. Distribució dels personatges segons els gèneres: els nobles o greus eren exclusius de la tragèdia; i els burgesos i els plebeus, de la comèdia.
c. Imposició de les tres unitats de lloc, temps i acció.
d. Divisió de l'obra en cinc actes.
e. Exclusió de tot tipus d'excessos (escenes truculentes, aparell escènic complicat, etc) considerat de mal gust. Es considera aquesta etapa de classicisme com l'edat d'or de teatre francès, ja que en ella es troben tres de les seves més grans dramaturgs: Pierre Corneille, Jean Racine i, per sobre de tots, Molière. Gràcies a ells es van modificar els gustos i florir el teatre a França en les corts i en els entorns aristocràtics.
Moliere
Molière diverteix al public amb les seues obres, però també li exposa una forma de comportament humà que no sempre coincideix amb la forma cristiana de la seua època.
Les comèdies de Molière tenen un propòsit moral: ridiculitzar i denunciar els vicis i comportaments del seu temps. Així ho mostra en obres com Tartuf (la seua obra més controvertida), El burgès gentilhome o El malalt imaginari.
El domini magistral de la psicologia i de la creació de caràcters de Molière converteix aquests personatges en prototipus «atemporals» per mostrar l'home de qualsevol època. La seua grandesa consisteix a restar dins dels límits d’una tasca ben delimitada que és, per a ell, la representació en l’escena del ridícul de la societat.
domingo, 19 de enero de 2020
Hamlet Acte IV -Escena V
- Però, què li passa a la bella Ofèlia? Contesta en el teu bloc.
OFÈLIA
On és la bella Majestat de Dinamarca?
REINA
Com estàs, Ofèlia?
OFÈLIA [Cantant]
Com puc conèixer entre tots ells
el meu fidel amor?
Per la petxina del capell,
per les sandàlies i el bordó.
REINA
Ai, dolça dama, què és aquesta cançó?
OFÈLIA
Què dieu? No, fixeu-vos-hi, us ho prego:
Cantant.
Ha mort, senyora: se n'ha anat;
és mort, reposa.
amb gespa verda sobre el cap
i, als peus, la llosa.
Ai, ai!
REINA
Però, escolta'm, Ofèlia.
OFÈLIA [Cantant]
El seu sudari blanc i pulcre...
Entra el rei.
REINA
Déu meu, mireu això, senyor.
OFÈLIA [Cantant]
Guarnit amb flors de gran valor
que van anar al sepulcre
sense cap llàgrima d'amor.
REI
Com et trobes, bonica?
OFÈLIA
Bé; que Déu us ho pagui. Diuen que la xibeca era la filla d'un forner. Senyor, sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser. Que Déu segui a la vostra taula.
REI
Desvarieja per la mort del seu pare.
OFÈLIA
Si us plau, no en parlem, d'això; però quan us preguntin què significa, digueu això: [Cantant]
Demà serà sant Valentí
i a casa teva faré estada:
vindré de bon matí
per ser la teva enamorada.
Ell l'esperava de matí;
va obrir la porta i ella
va entrar. Quan va sortir
ja no era una donzella.
REI
Estimada Ofèlia!
OFÈLIA
És cert; no ho juro pas. Deixeu-me dir el final:
Cantant.
Per Jesucrist, Nostre Senyor
-maleïda vergonya, i tant!-;
només que en tinguin l'ocasió,
el joves sempre ho fan.
ella digué amb sorpresa:
"Em vas prometre de casar-te amb mi".
I ell va respondre: "Hauria complert la promesa
si no haguessis vingut al llit amb mi".
REI
Quant fa que està així?
OFÈLIA
Espero que tot acabi bé. Hem de tenir paciència; però no puc deixar de plorar, quan penso que el van deixar ajagut sobre la terra freda. El meu germà ho ha de saber tot! I jo us agraeixo els bons consells, Que em portin la carrossa! Bona nit, senyores, bona nit, dolces senyores, bona nit, bona nit.
viernes, 17 de enero de 2020
Hamlet. Acte III - Escena II
- A Hamlet li encanta el teatre. Però ara està més pendent de les reaccions dels espectadors que de la representació. Explica-ho.
martes, 14 de enero de 2020
Hamlet. Acte III - Escena I
Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules en prosa quines afliccions torben l'ànim de Hamlet?
En aquest fragment Hamlet parla sobre la famosa frase ''Ser o no ser: aquest és el dilema''. Ell creu que morir és el final de tot sufriment i patiment i que també passa en el somni d'una persona, i per a ell aquestes dos coses son similars. Ja que quan estem vius hi han moltes desgracies. Però molta gent te por a la mort, ja que es una cosa desconeguda per a tots, a pesar de que tots tenen una mala vida no volen anar a allò desconegut. Per tot açò Hamlet no sap si venjar-se de la mort del seu pare o no fer rés, ja que el seu problema es el pas entre la vida i la mort.
HAMLET
Ser o no ser: aquest és el dilema:
si a l'esperit li és més noble sofrir
els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,
o armar-se contra un mar de sofriments
i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
res més; dir que amb el son finalitzem
els mals del cor, les mil ferides naturals
que la carn va heretar. És un final
per desitjar devotament. Morir, dormir,
i potser somniar; aquest és el destorb:
perquè els somnis que habiten en el son de la mort,
un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,
ens imposen respecte, és aquesta la causa
que fa que les desgràcies durin tant.
Perquè, si no, qui podria aguantar
les fuetades i les burles d'aquests temps,
l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
tot el dolor de l'amor menyspreat,
la lentitud de la justícia,
la insolència dels càrrecs, i el desdeny
que dels indignes rep la gent de mèrit,
si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia
amb un simple punyal? Qui portaria el pes
d'una vida cansada de queixes i suors,
si no fos per la por d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquest país no descobert
que no deixa tornar de les seves fronteres
a cap dels viatgers, que ens confon el desig,
i ens fa suportar els mals que ara tenim
més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?
Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,
i així el color natiu de la resolució
queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;
i els projectes més alts i de més importància,
per aquesta raó desvien el seu curs
i perden fins i tot el nom d'acció.
Però ara, silenci. Bella Ofèlia!
Nimfa, que siguin recordats els meus pecats
en les teves pregàries.
si a l'esperit li és més noble sofrir
els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,
o armar-se contra un mar de sofriments
i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
res més; dir que amb el son finalitzem
els mals del cor, les mil ferides naturals
que la carn va heretar. És un final
per desitjar devotament. Morir, dormir,
i potser somniar; aquest és el destorb:
perquè els somnis que habiten en el son de la mort,
un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,
ens imposen respecte, és aquesta la causa
que fa que les desgràcies durin tant.
Perquè, si no, qui podria aguantar
les fuetades i les burles d'aquests temps,
l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
tot el dolor de l'amor menyspreat,
la lentitud de la justícia,
la insolència dels càrrecs, i el desdeny
que dels indignes rep la gent de mèrit,
si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia
amb un simple punyal? Qui portaria el pes
d'una vida cansada de queixes i suors,
si no fos per la por d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquest país no descobert
que no deixa tornar de les seves fronteres
a cap dels viatgers, que ens confon el desig,
i ens fa suportar els mals que ara tenim
més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?
Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,
i així el color natiu de la resolució
queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;
i els projectes més alts i de més importància,
per aquesta raó desvien el seu curs
i perden fins i tot el nom d'acció.
Però ara, silenci. Bella Ofèlia!
Nimfa, que siguin recordats els meus pecats
en les teves pregàries.
7.Cervantes i els orígens de la novel·la moderna.
1. Amplitud de l’obra narrativa:
‐ La Galatea (1585), novel·la pastoral.
‐ Novelas ejemplares (1613), dotze relats que fixen el model de novel·la curta a l’estil italià. El
títol i el pròleg insisteixen en el valor profitós i moral. Tracten temes diversos mitjançant intrigues
elaborades, mesclen distints subgèneres i combinen idealisme i realisme.
‐ El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615), paròdia de les novel·les de
cavalleria, convertides en desordenada successió d’històries extravagants.
‐ Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617), successió d’entretingudes peripècies pròpies de la
novel·la bizantina.
2. Construcció de personatges individualitzats que alhora esdevenen símbols universals .
- Gentilhome manxec, embogit amb la lectura dels llibres de cavalleria, confon la realitat amb la ficció i vol imitar els seus herois; empès per nobles ideals, decideix eixir als camins per «arreglar entuertos», desfer greuges, protegir els dèbils, implantar la justícia i merèixer l’amor de Dulcinea.
Don Quixot ha estat considerat el símbol de l’home idealista que lluita per imposar la seua veritat contra el món.
‐ Don Quixot és llançat a contrastar el seu món interior amb la realitat del seu temps, i sempre n’ix malparat, burlat o agredit pels seus contemporanis. Les seues absurdes aventures, que sempre acaben en ridículs fracassos, el perfilen com un antiheroi, com un ésser humà amb grandeses i misèries.
3. El recurs del viatge és fonamental per al desenvolupament narratiu. L’acció principal està constituïda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot (la primera en solitari, i les altres dues acompanyat pel seu escuder). Aquestes eixides amplien el panorama vital i expressen àmpliament la pròpia visió del món.
‐ La primera part (1605) relata les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia. El
pelegrinatge per terres d’Aragó i Catalunya fins a Barcelona i el seu retorn a la Manxa ocupa tota
la segona part (1615).
‐ En la segona eixida se succeeixen històries protagonitzades per altres personatges i fins i tot s’hi
intercala una novel·la curta titulada El curioso impertinente.
‐ Aquestes històries, en principi, no guarden relació amb la principal, però permeten la combinació
de gèneres narratius sense que en cap moment es perda la coherència narrativa. D’aquesta manera,
el Quixot combina multitud de gèneres, com la novel·la pastoral, la picaresca, la bizantina o la
morisca, de vegades sota la forma de paròdia o imitació burlesca. Tot plegat converteix la novel·la
de Cervantes en un resum de gèneres narratius.
4. En les absurdes aventures l’acompanya el rústec Sancho, mogut en un principi pel desig de riqueses i poder. A partir de la segona eixida, Sancho serà el contrapunt de don Quixot:
- Quixot Sancho
- Gentilhome Llaurador
- Somiador Realista i pràctic, prudent i astut
- Idealista Materialista
- Generós, sobri espiritual Interessat i golafre
5. Joc de màscares narratives. A través de la multiplicitat de narradors, Cervantes aposta per la llibertat creadora, el perspectivisme i la paròdia de la novel·la de cavalleries. El morisc mentider, traductor de l’àrab a l’espanyol.L’autor ficcionalitzat en la narració: Cervantes, que va encarregar la traducció després de trobar el manuscrit aràbic a Toledo.
Metaliteratura . Cervantes és un dels primers escriptors moderns, perquè el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants màscares, unes vegades per excitar la curiositat del lector i d’altres per reflexionar sobre el procés de l’escriptura mateix: paròdia dels llibres de cavalleria, escrutini de la llibreria, diferències amb Lope de Vega, independència dels personatges, crítica de l’obra de Fernández de Avellaneda, raonament sobre les històries intercalades.6. El resultat és una novel·la polifònica, totalitzadora i moderna. Per exemple, la varietat de registres
expressius comprèn la retòrica barroca, el llenguatge popular, el discurs arcaïtzant, la reflexió metaliterària.
6. En aquest magne concert d’estils, característic de la novel·la moderna, se senten les veus de la ciutat i de l’aldea, dels cabrers i dels aristòcrates, de marcolfes o de clergues, de la més noble retòrica o de les burles més vulgars. Sancho, tan amic dels refranys.
7. Gràcies a aquesta arquitectura i a l’enorme èxit, l’obra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges, la paròdia dels gèneres o l’humor irònic.
3⁄4 La projecció del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjançant la novel·la satírica del P. Isla, Fray Gerundio de Campazas, alias Zotes , l’heroi de la qual és un ridícul predicador, embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs. Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits per part d’escriptors menors de continuar la novel·la original amb amplificacions de Sancho Panza, o d’imitar la sàtira en altres aspectes de la vida contemporània.
José Cadalso, en les Cartas marruecas pren el procediment del manuscrit trobat i a més assenyala la importància i el sentit del Quixot.
Als segles XIX i XX la influència s’estendrà en autors com ara Benito Pérez Galdós se sabia de memòria pàgines senceres del Quixot. En les seues novel·les pul·lulen criatures quixotesques mitòmanes i visionàries. Per exemple, en La desheredada , Isidora Rufete està tan imbuïda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictícia fins a l’esfondrament final. El seu pare és boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada. Altres títols quixotescos són El amigo manso , solitari i somiador; Nazarín i Halma , a manera de novel·les complementàries, igual que les dues parts del Quixot; Tristana , la protagonista de la qual sembla «la dona de la trista figura.
‐ La Galatea (1585), novel·la pastoral.
‐ Novelas ejemplares (1613), dotze relats que fixen el model de novel·la curta a l’estil italià. El
títol i el pròleg insisteixen en el valor profitós i moral. Tracten temes diversos mitjançant intrigues
elaborades, mesclen distints subgèneres i combinen idealisme i realisme.
‐ El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (1605-1615), paròdia de les novel·les de
cavalleria, convertides en desordenada successió d’històries extravagants.
‐ Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617), successió d’entretingudes peripècies pròpies de la
novel·la bizantina.
2. Construcció de personatges individualitzats que alhora esdevenen símbols universals .
- Gentilhome manxec, embogit amb la lectura dels llibres de cavalleria, confon la realitat amb la ficció i vol imitar els seus herois; empès per nobles ideals, decideix eixir als camins per «arreglar entuertos», desfer greuges, protegir els dèbils, implantar la justícia i merèixer l’amor de Dulcinea.
Don Quixot ha estat considerat el símbol de l’home idealista que lluita per imposar la seua veritat contra el món.
‐ Don Quixot és llançat a contrastar el seu món interior amb la realitat del seu temps, i sempre n’ix malparat, burlat o agredit pels seus contemporanis. Les seues absurdes aventures, que sempre acaben en ridículs fracassos, el perfilen com un antiheroi, com un ésser humà amb grandeses i misèries.
3. El recurs del viatge és fonamental per al desenvolupament narratiu. L’acció principal està constituïda per tres viatges o eixides que realitza don Quixot (la primera en solitari, i les altres dues acompanyat pel seu escuder). Aquestes eixides amplien el panorama vital i expressen àmpliament la pròpia visió del món.
‐ La primera part (1605) relata les dues primeres eixides per terres de la Manxa i Andalusia. El
pelegrinatge per terres d’Aragó i Catalunya fins a Barcelona i el seu retorn a la Manxa ocupa tota
la segona part (1615).
‐ En la segona eixida se succeeixen històries protagonitzades per altres personatges i fins i tot s’hi
intercala una novel·la curta titulada El curioso impertinente.
‐ Aquestes històries, en principi, no guarden relació amb la principal, però permeten la combinació
de gèneres narratius sense que en cap moment es perda la coherència narrativa. D’aquesta manera,
el Quixot combina multitud de gèneres, com la novel·la pastoral, la picaresca, la bizantina o la
morisca, de vegades sota la forma de paròdia o imitació burlesca. Tot plegat converteix la novel·la
de Cervantes en un resum de gèneres narratius.
4. En les absurdes aventures l’acompanya el rústec Sancho, mogut en un principi pel desig de riqueses i poder. A partir de la segona eixida, Sancho serà el contrapunt de don Quixot:
- Quixot Sancho
- Gentilhome Llaurador
- Somiador Realista i pràctic, prudent i astut
- Idealista Materialista
- Generós, sobri espiritual Interessat i golafre
5. Joc de màscares narratives. A través de la multiplicitat de narradors, Cervantes aposta per la llibertat creadora, el perspectivisme i la paròdia de la novel·la de cavalleries. El morisc mentider, traductor de l’àrab a l’espanyol.L’autor ficcionalitzat en la narració: Cervantes, que va encarregar la traducció després de trobar el manuscrit aràbic a Toledo.
Metaliteratura . Cervantes és un dels primers escriptors moderns, perquè el jo del creador apareix nombroses vegades en el text disfressat de fascinants màscares, unes vegades per excitar la curiositat del lector i d’altres per reflexionar sobre el procés de l’escriptura mateix: paròdia dels llibres de cavalleria, escrutini de la llibreria, diferències amb Lope de Vega, independència dels personatges, crítica de l’obra de Fernández de Avellaneda, raonament sobre les històries intercalades.6. El resultat és una novel·la polifònica, totalitzadora i moderna. Per exemple, la varietat de registres
expressius comprèn la retòrica barroca, el llenguatge popular, el discurs arcaïtzant, la reflexió metaliterària.
6. En aquest magne concert d’estils, característic de la novel·la moderna, se senten les veus de la ciutat i de l’aldea, dels cabrers i dels aristòcrates, de marcolfes o de clergues, de la més noble retòrica o de les burles més vulgars. Sancho, tan amic dels refranys.
7. Gràcies a aquesta arquitectura i a l’enorme èxit, l’obra de Cervantes influeix en la narrativa europea del segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges, la paròdia dels gèneres o l’humor irònic.
3⁄4 La projecció del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjançant la novel·la satírica del P. Isla, Fray Gerundio de Campazas, alias Zotes , l’heroi de la qual és un ridícul predicador, embogit amb els ensenyaments dels predicadors barrocs. Durant el segle XVIII hi va haver distints intents fallits per part d’escriptors menors de continuar la novel·la original amb amplificacions de Sancho Panza, o d’imitar la sàtira en altres aspectes de la vida contemporània.
José Cadalso, en les Cartas marruecas pren el procediment del manuscrit trobat i a més assenyala la importància i el sentit del Quixot.
Als segles XIX i XX la influència s’estendrà en autors com ara Benito Pérez Galdós se sabia de memòria pàgines senceres del Quixot. En les seues novel·les pul·lulen criatures quixotesques mitòmanes i visionàries. Per exemple, en La desheredada , Isidora Rufete està tan imbuïda en lectures fulletonesques i obsessionada per la noblesa del seu llinatge que porta una vida fictícia fins a l’esfondrament final. El seu pare és boig i el seu oncle es diu Santiago Quijano-Quijada. Altres títols quixotescos són El amigo manso , solitari i somiador; Nazarín i Halma , a manera de novel·les complementàries, igual que les dues parts del Quixot; Tristana , la protagonista de la qual sembla «la dona de la trista figura.
Estructura: figures retòriques
- Algunes figures retòriques destacades podien ser les següents: antítesi, hendíadis, paral·lelisme, jocs de paraules, repetició (anadiplosi, antístrofa, concatenació), tautologia...
Elsinore: el castell.
POLONI
Això s'ha acabat bé.
Milord, Senyora, si us hagués d'exposar
el que haurien de ser la majestat i el deure,
per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps, seria malgastar
nit, dia i temps. Com que la brevetat
és l'ànima del seny, seré molt breu.
El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria.
Però deixem-ho estar.
REINA
Al gra, Poloni; menys retòrica.
POLONI
Senyora, us juro que no faig retòrica.
Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.
Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.
Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;considereu això: tinc una filla
―i fins que ja no sigui meva, la tindré―
que, per obediència i deure, m'ha donat―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu:
Llegint.
"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc.
REINA
Això li ha donat Hamlet?
POLONI
Bona senyora, espereu un moment.REINA
Això li ha donat Hamlet?
POLONI
No dic res que no hi sigui.
Llegint.
"Dubta del foc que pot tenir un estel;
dubta que el sol es mogui dalt del cel;
dubta de si la veritat té honor;
però no dubtis mai del meu amor."
"Ah, estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport.
Hamlet".
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.
REI
Però, com ha acollit el seu amor?
POLONI
"Dubta del foc que pot tenir un estel;
dubta que el sol es mogui dalt del cel;
dubta de si la veritat té honor;
però no dubtis mai del meu amor."
"Ah, estimada Ofèlia, la mètrica no m'escau. No sóc expert en l'art d'escandir els gemecs; però t'estimo per damunt de tot, creu-me. Adéu."
"Teu per sempre més, estimadíssima senyora, mentre aquest mecanisme em faci de suport.
Hamlet".
La meua filla, per obediència,
m'ha fet a mans això i també m'ha informat
de totes les sol·licituds del príncep,
i a quin lloc i a quina hora i de quina manera.
REI
Però, com ha acollit el seu amor?
POLONI
Què penseu, vós, de mi?
REI
Que sou un home honrat i molt lleial.
REI
Que sou un home honrat i molt lleial.
GLOSSSARI
"Dubta del foc...": aquesta estrofa és una paròdia d'un tipus de poemes de finals del segle XVI
"Escandir": mesurar un vers.
"Aquest mecanisme": deu referir-se al cos de Hamlet
"Dubta del foc...": aquesta estrofa és una paròdia d'un tipus de poemes de finals del segle XVI
"Escandir": mesurar un vers.
"Aquest mecanisme": deu referir-se al cos de Hamlet
martes, 7 de enero de 2020
5.La lírica petrarquista al Renaixement i al Barroc.
La lírica petrarquista en el
renaixement i el barroc.
S’anomena lírica petrarquista el corrent poètic que imita l'estil, les estructures de composició, els tòpics i la imatgeria del poeta líric del renaixement toscà Francesco Petrarca.
El petrarquisme va ser un poderós corrent d'inspiració lírica que es va difondre per tota Europa amb el renaixement i va succeir com a font d'inspiració en la lírica l'amor cortès dels trobadors provençals. A aquesta lírica se superposa una nova filosofia amatòria influïda pel platonisme. La influència de Petrarca inclou tant aspectes formals com temàtics. En els temes destaca el culte a la bellesa, el protagonisme de la naturalesa i de l'amor. Formalment, el petrarquisme introdueix en la literatura en espanyol el sonet, que serà la forma més usada durant els segles xvi i xvii, així com l'hendecasíl·lab com a vers.
El petrarquisme va entrar a poc a poc en el manierisme i va arribar a convertir-se en un estil artificial i fred, de manera que al segle xvii, ja barroc, va començar a usar-se el mecanisme de la paròdia i es van elaborar nombrosos cançoners burlescos. El seu idealisme platònic es va combinar amb el materialisme i la referència al detall marginal o costumista.
Sonet Luís de Camoes
S’anomena lírica petrarquista el corrent poètic que imita l'estil, les estructures de composició, els tòpics i la imatgeria del poeta líric del renaixement toscà Francesco Petrarca.
El petrarquisme va ser un poderós corrent d'inspiració lírica que es va difondre per tota Europa amb el renaixement i va succeir com a font d'inspiració en la lírica l'amor cortès dels trobadors provençals. A aquesta lírica se superposa una nova filosofia amatòria influïda pel platonisme. La influència de Petrarca inclou tant aspectes formals com temàtics. En els temes destaca el culte a la bellesa, el protagonisme de la naturalesa i de l'amor. Formalment, el petrarquisme introdueix en la literatura en espanyol el sonet, que serà la forma més usada durant els segles xvi i xvii, així com l'hendecasíl·lab com a vers.
El petrarquisme va entrar a poc a poc en el manierisme i va arribar a convertir-se en un estil artificial i fred, de manera que al segle xvii, ja barroc, va començar a usar-se el mecanisme de la paròdia i es van elaborar nombrosos cançoners burlescos. El seu idealisme platònic es va combinar amb el materialisme i la referència al detall marginal o costumista.
Sonet Luís de Camoes
Suscribirse a:
Entradas (Atom)