8.La Bíblia: llibres i repercussió literària.

8.La Bíblia: llibres i repercussió literària.

- És el llibre més important de la cultura occidental,perque conté el seu nucli moral de sensibilitat, de visió del món i de concepció de la vida.
Influeix en la literatura i l’art universals.
- Es considera un llibre de llibres. Es divideix en l’Antic Testament, escrit en hebreu, i el Nou Testament, escrit en grec.
- Des del segle XIII aC fins al segle X aC la Bíblia es va transmetre oralment. Es començà a escriure al segle X aC i hi van participar diversos autors de diferents èpoques i estils. L'Antic testament s’acabà d'escriure al segle I aC.

Exemples de llibres de la Bíblia :

- Gènesi: Primer llibre del Pentateuc i de tota la Bíblia, explica la creació de l’Univers per part de Déu com un triomf de l’ordre davant del caos.Te influencia en: Joan Roís de Corella (Història de Josef, fill del gran patriarca Jacob és una gran amplificació dels capítols del Gènesi que narren els fet de Josep); Dante Alighieri (Divina Comèdia), John Milton (El paradís perdut i El paradís retrobat)

- Càntic dels Càntics: Llibre de l'Antic Testament conservat entre els escrits sapiencials i que havia estat atribuït a Salomó. L'obra tingué gran influència en la literatura religiosa. Te una col·lecció de poemes breus que canten l'amor humà a través del diàleg alternat entre l'estimat i l'estimada. Te influencia en: Ramon Llull (Llibre d'amic e amat); Sant Joan de la Creu (Cántico espiritual), Santa Teresa de Jesús (Sobre los Cantares) Jacint Verdaguer (Idil·lis i cants místics)

- Llibre de Job: Llibre sapiencial en diàleg poètic on hi ha una aposta entre Déu i Satanàs sobre la fermesa de la fe de Job. Es planteja el problema de conciliar la justícia de Déu i el mal arbitrari del món. Te influencia en: Ausiàs March (Cant espiritual) Josep Carner (Nabí), Salvador Espriu (La pell de brau).

• Un capítol a banda mereix, d'entre els autors contemporanis, el premi Nobel José Saramago, qui utilitza els personatges bíblics per a negar l'existència de Déu, en obres com ara L'Evangeli segons Jesucrist o la més recent Caín.

Carpe diem

Carpe diem: és una expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia". És un tema recurrent en la literatura occidental com a exhortació a no deixar passar el temps deixar de costat el futur incert. Així mateix, es pot traduir com "aprofita el moment" o "viu el moment", és a dir, aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi.

7.Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci, Ovidi.

La poesía llatina va sorgir de l'epoca d'Agust despres de moltes guerres i recupera el valor moral d'Agust.

Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci, Ovidi.

Virgili: Va estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit, que va ser l’iniciador de la poesia bucòlica al segle III a. C. Mecenas li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d’Itàlia. Per això no és estrany que les Geòrgiques, la seva següent obra mostrés també el seu amor per la vida rural i la natura.

Horaci:Va nàixer a Venúsia en una família humil. El seu pare era llibert i es va esforçar donant-li la millor educació al seu fill primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar contra August en la guerra de la República a Filipos. Horaci després de la derrota va treballar com a funcionari fins que Virgili li va presentar a Mecenas.  Aquest li va donar suport econòmic i li va regalar una finca al camp sabí. Com no volia saber res de política va rebutjar ser el secretari d'August.

Va reunir les seues composicions en quatre reculls:

• Sàtires: 18 poemes en dos llibres. El caràcter aviat apacible i escèptic d'Horaci després de la derrota a la guerra es veu obligat a ser funcionari. També critica a la societat irònicament.
• Epodes:  17 poemes que presenten la transició entre  poesia satírica i la lírica posterior.
• Odes: 103 poemes en quatre llibres. Se serveix dels temes i els metres de la lírica grega. Els temes  són: 
• odes d'amor: dedicades a dones imaginàries o dones de relacions superficials.
• odes filosòfiques: influència estoica i idees epicúries.
• odes romanes: tema patriòtic.
• Epístoles: 23 poemes en forma de carta en dos llibres. El primer és filosòfic i el segon conté teories literàries. 

Després de rebutjar l'oferta d'August va morir al poc temps de Mecenas i van ser enterrats al costat.

  

Ovidi:Va nàixer a Sulmona en una família de calsse eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seua formació amb un viatge pel món hel·lènic. Al tornar a Roma va dedicar-se a lo judicial però ho va abandonar per a fer poesia. La seua economia era millor que la de Virgili o Horaci per això podia continuar fent poesia.Va estar al cercle de Messala Corví. Es va casar dues vegades però la tercera don va ser la seua felicitat. Es va dedicar a diversos gèneres com:

• Poesia elegíaca d'amor (Amors i Heroides)
• Poesia didàctica d'amor (Art amatòria, Remeis d'amor, Cosmètics per a la cara de la dona)
• Poesia èpica (Metamorfosis)
• Poesia didàctica patriòtica (Fastos)

L'any 8 d.C August exilia a Ovidi i se'n va a Tomis, una ciutat a la costa del mar Negre. El va exiliar pel poema Art amatòria per la contradicció dels valors morals del príncep. O també hi ha altra hipòtesi de que Ovidi fos còmplice d'un adulteri de Júlia, la neta d'August. Tot sol a Tomis, sense amics i la seua muller mor sol sense acabar Pòntiques i August mor sense perdonar-lo.

El bes (Gustav Klimt)

1-En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre? (Sí, ja ho sé, aquesta pregunta no l'esperàveu.)

El quadre El Bes de Klimt està inspirat en el relat de la nimfa Dafne i Apol·lo i la pintura representa el moment on Apol·lo besa Dafne mentre aquesta s'està transformant en arbre.

 

2-Massa difícil? Proveu ara amb aquesta pintura de Dalí.

Aquest quadre de Dalí s'anomena La metamorfosis de Narcís. Aquest quadre està inspirat en el mite de Narcís, un xic que estava
enamorat del seu reflex i va morir ofegat quan va intentar arribar a ell.

 

Què has dit? Pòlid és mort?

1. Assenyaleu la importància d’aquest fragment en el conjunt de l’obra.

La importancia del fragment de l'obra es que Èdip li quede poc per descobrir la veritat de qui es son pare.

2. Caracteritzeu la funció dels personatges en el text proposat.

-Iocasta: és la esposa d'Èdip fa la funció de transmetre-li el missatge i alegrar-se ja que no havia mort per la culpa d'Èdip.
-Missatger: és la persona dona la noticia de que son pare esta mort.
-Èdip: és el protagonista de descobrir la mort del seu pare.

3. Importància i sentit d’Edip rei.

Èdip al enterar-se de que son pare estava mort no s'ho creia ja que l'oracle es va equivocar en la mort de son pare. 

4. Tema: "El mite en la formació dels poemes homèrics

Iliada: l'obra no narra tota la guerra entre Troia i Grècia, provocada per la fugida d'Helena amb Paris, príncep troià, el que desperta la fúria de Menelau, que demana ajuda al seu germà Agamèmnon per marxar enfront de la ciutat del rei Príam per recuperar la seva dona.
Odisea: comença a Grècia, anys després de la guerra de Troia. Ulisses (Odisseu), el rei d'Ítaca, no ha aconseguit tornar a casa i molts ho creuen mort, fet que no és cert, la deessa Calipso el reté. A més Posidó (déu del mar) no està disposat a deixar-li tornar a casa per haver encegat al seu fill. Mentrestant, a Ítaca, la seva esposa Penèlope és assetjada de pretendents que volen casar-se amb ella ara que Ulisses no hi és. La deessa Atenea guia a Telèmac, fill d'Ulisses, perquè busqui informació sobre el seu pare. Telèmac visita al rei Nestor en Pilos, aquest li rep bé i li aconsella visitar al rei Menelau en Esparta. Un cop allà aquest li informa que el seu pare és viu i és presoner de Calipso. Mentre Telèmac està fora els pretendents de Penèlope fan plans per matar-lo al seu retorn.

6.El teatre grec: la tragèdia

El teatre grec: la tragèdia

La tragedia i la comedia són formes del teatre grec nascut el l'epoca classica.

• El origen de la tràgedia es celebraba en les festes anuals en honor a Dionís, Bacus, aquesta es va convertir en el gènere per excel·lència. Les obres de la comèdia estaven basades en l'humor, la sàtira i la paròdia.
• Els autors de la tragedia sòn: Èsquil, Sòfocles i Eurípides, i de la comedia  Aristòfanes i Menandre.
• Els personatges de la tragedia, deus i herois resolien el problemes de  la humanitat i la relació de l’home amb el seu destí, amb el món, amb la justícia divina o amb les seues pròpies passions. I els personatges de la comèdia són individuals.  
• Els temes es recolzen en la mitologia o en l’èpica i se centren en el destí, la culpa i el càstig diví.Un tema molt freqüent és la lluita del’individu contra el seu destí.Els arguments de la tragèdia és mitologic i tradicional. En la comèdia els temes són de accions quotidianes dirigits als ciutadans. L'argument és producte del autor i el públic ho desconeix. 
• L’acció dramàtica  és plena de grandiositat i elevades passions.Basada en el patiment per un «confIicte». Acaba amb la mort, el suïcidi o la bogeria de l’heroi o dels seus familiars o amics, sacrificats per rebel·lar-se contra les lleis del destí. L’acció dramàtica de la comèdia  naix d’una situació angoixosa que l’heroi.

El retorn d'Ulisses

1. Troia
Per la guerra els defensors de Troia van morir o van ser esclavitzats i els vencedors van tornar a les seves cases. Ulisses pren una navegació amb els seus homes cap a Itaca.

2. Els cícons
El vent desvia el vaixell d'Ulisses i acaben a la ciutat d'Ísmar. Els veïns demanen ajuda per atacar-los i Ulisses perd algú dels seus companys i es retira.

3. Els lotòfags
Hi ha una tempesta i el vent els torna a arrossegar. Acaben al menjador de lotus, alguns companys d'Ulisses mengen la flor de lotus i obliden el viatge però per la força torna amb ells.

4. Polífem
Ulisses arriba a l'illa dels ciclops. Polifem es menja un companys d'Ulisses  fins que li claven una estaca en l'únic ull que té.

5. Èol
 Arriben a l'illa del deu Èol (dels vents). Èol els acull al seu palau però al cap d'un mes Ulisses se'n va. Èol li diu la ruta i a més li dona un sac amb vents per al viatge. Al desé dia prop d'arribar a Ítaca els companys d'Ulisses obrin el sac per a vorer que hi ha i el vent els arrossega fins tornar a l'illa d' Èol qui els fa fora perquè pensa que estan maleïts pels deus.

6. Els lestrígons
Ara van sense guiatge i es desvien a l'illa dels gegantins lestrígons. Quan un aqueu és devorat s'adonen que són antropòfags i intenten fugir. Només la nau d'Ulisses consegueix escapar perquè les altres estaven enfonsades per les roques.

7. Circe
Aclaparats per la pèrdua dels companys van a l'illa d'Eea. Els homes d'Ulisses van a explorar i la maga Circe els convida a beure i es fan porcs. Un d'ells es salva i avisa a Ulisses i va a rescatar-los. Gràcies a un antídot a Ulisses la droga no li afecta i amenaça a circe amb una espasa per a que lleve l'encanteri dels companys.

8. L'Hades
Circe li indica que primer d'anar a Ítaca visita l'Hades, el reialisme dels morts. Al anar s'atansa amb les ànimes i es troba amb Tirèsias. Li adverteix que si toca les vaques del sol perdrà als seus companys i tornarà sol.

9. Les sirenes
Una de les amenaces per a tornar a Ítaca són les sirenes. Els seus cants atrauen als navegants i els fan naufragar i com Ulisses ja estava avisat per Circe, ell i els seus companys es tapen les orelles i no senten els cants mortals.

10. Escil·la i Caribdis
Escil·la és un monstre de sis caps de gossos que devora els mariners que passen per la vora i Caribdis xucla l'aigua per a vomitar-ho després. Ulisses s'acosta massa a Escil·la i es menja sis dels companys però la resta passa l'estret.

11. Les vaques del Sol
A l'illa de Trinàcria van estar més d'un més esperant vents per a navegar. Ulisses recorda que els seus companys no podien tocar les vaques del Sol o provocarien l'ira del Sol. Per la nit els companys per a sopar es mengen unes vaques. El Sol demana a Zeus un càstig i aquest tira un llamp a la nau d'Ulisses on ell és l'únic que ix viu.

12. Calipso
 Arriba a l'illa d'Ogígia després de nou dies.Una nimfa s'enamora d'ell i el reté a una cova set anys i ell sempre plorava veient el mar. Zeus l'obliga a soltar a Ulisses i ell se'n va.

13. L'illa dels feacis
Posidó encara li guarda rancor per la ceguesa del seu fill a Ulisses, i el fa naufragar amb una tempesta de nou, Ulisses arriba a una illa on es queda adormit en la arena fins que el desperten unes noies que estaven jugant a la pilota. La bella Nausica li ofereix hospitalitat en el palau del seu pare, el rei dels feacis.
14. Ítaca, per fi.
 Quan desperta se li presenta la deesa Atena el converteix en captaire i uns nobles convençuts de la seva mort consumien les seves propietats i intentaven casar-se amb Penèlope, pero ella volia endarrerir el seu nou casament.

4.L'obra dramàtica de Sòfocles

Antígona era la filla d'Epido i Iocasta i germana de Ismene, de Etèocles i de Polinices. Antígona va acompanyar al seu pare quan aquest, en descobrir el crim i l'incest que havia comès, va partir cap a l'exili després d'arrencar-li els ulls. Es van refugiar en Colona, ​​un poblet d'Àtica, on la mort va portar finalment la pau a Èdip. Antígona torna  a Tebes. Després que Etèocles i Polinices es mataren mútuament en la seva lluita fratricida pel poder, el seu oncle Creont, convertit en rei de Tebas, va dir que Etèocles havia de rebre una sepultura i honres fúnebres, per defensar al poble i a Polinices no. A aquest li van agafar i el van tirar al camp perquè les feristeles i les aus rapinyes s'ho menjaren. Les tradicions gregues establien el deure sagrat de sepultar als morts, assenyalant que en cas contrari l'ànima del difunt vagaria eternament sense repòs i mai podria accedir al regne de les ombres.

Sofocles escriu 123 obres de les cuals 7 són tragedies i un drama.

Les seues inovacions van ser:

-Abandonar trilogies.

-Augmentar autor de dos a tres.

-Aprofundir en l'us de decorats pintats.

-Importancia al cor.

Defensava la religio i tradicio.

3.Els personatges d'Èdip rei

Els personatges d'Èdip rei són:

-Èdip rei: És el personantge principal i el que esta entornat a tota la tragèdia.
-Creont: era el germà de Iocasta.
-Tirèsias: era un endeví cec.
-Polib:pare adoptiu de Èdip.
-Laios: rei de Tebes, assesinat per el seu fill.
 -Iocasta: era la mare d'Èpid que, sense donar-se compte, es va casar amb el seu propi fill.
-Sacerdot de Zeus: aquest personantge sols surt en el pròleg de la tragèdia.
-Criat de Laios: és el que explica la mort de Iocasta i la reacció d'Èdip.

2.Les principals temes i interpretacions d'Èdip Rei

-Principals interpretacions:

-Interpretació religiosa:

Segons els teòlegs aquest tema dramàtic que parla del destí tracta del conflicte entre la llibertat i la seva voluntat de l'home i dels plans divins. Des de l'antiga Grècia es parla del destí relacionant-lo amb els Deus.

-Interpretació psicològica:

Sigmund Freud ho va interpretar des del seu psicoanàlisi com un fenomen que és part de l'evolució d'infantesa.

-Interpretació moralitzant:

El filòsof Friedrich Nietzsche (1844-1900) interpreta Èdip com l'heroi que ha de pagar pel seu comportament transgressor, és a dir, per abandonar la còmoda innocència i voler saber més del que li correspon.

-Una interpretació més completa, des del punt de vista antropològic i filosòfic, defensa que en Èdip s'uneixen les limitacions i la grandesa de l'ésser humà: d'una banda, Èdip és capaç de resoldre l'enigma plantejat per l'Esfinx, però no coneix la seva veritable identitat; d'altra banda, persegueix la veritat, tot i que sospita que és terrible, i finalment sumi els seus actes amb dolor, dignitat i responsabilitat.

-Principals temes:

-Èdip Rei és l'home com a víctima del seu destí. Ignorant que és fill del rei, Èdip mata el seu pare i es casa amb la reina Iocasta, que és la seva mare. També tracta d'altres temes com són el dolor, l'abandó total, la dissort humana, el sacrifici, la desgràcia i la mort.

Temes secundaris:

• El dolor.
• La angoixa. 
• El Abandonament total.
• La dissort Humana. 
• El sacrifici. 
• La desgràcia.
• La mort

El tràgic final d'Èdip

Edipo rey

T'imaginaves així la representació? Per què?

Si, perquè està molt be representat, donen una bona dramatització, no ens esperàvem els vestuaris i la escenografia.

Quins són els personatges que apareixen al vídeo?

Apareix Edipo, Cor, Corifeu, Tiresias i Creonte.

Primer dia

Curiositats

1. Completa: "Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences." De quin poeta són aquests versos? Quin cantant els va popularitzar ?

El poema és de Konstantinos Kavafis i el cantant Lluís Llach.

2. El mot "quimera" té diferents significats: "Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat"; "Malvolença contra algú" (Es tenen molta quimera.); "Ànsia, inquietud" (No passis quimera). Però en la mitologia grega era un monstre que tenia... quants caps?

El monstre quimera tenía tres caps.

3. Com era l'esfinx grega?

L'esfinx grega tenia el rostre de dona, cos de lleó i era dotada d'ales d'osell.

4. En la mitologia grega, el déu del vi i del teatre era Dionís; en la mitologia romana rebia un altre nom: quin?

Rebia el nom de Baco.

5. Busca una foto del teatre d'Epidaure.



6. A les representacions teatrals gregues, les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol; i el públic es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. Veritat o fals?
 
 Veritat.

7. Els actors sempre eren hòmens. Les dones podien assistir al teatre? 

Si que podien assistir al teatre, però en algunes obres no les acceptaven.

8. Quina relació tenen l'Oracle de Delfos i la Font de Castàlia?

 Delfos feia les seues profecies amb el vapor de la font del Castàlia.

9. Busca una foto del santuari de Delfos.


10. Tirèsias és un endeví cec. Això deu ser cosa dels déus. Explica-ho.

Tirèsias va veure la deessa Atena mentre es banyava nua al mont Helicó. Aleshores, Atena, la deessa, el va castigar privant-lo de la vista.

11. (Només per a majors d'edat.) Tal vegada t'escandalitzarà conéixer la trista història de Crisip, fill de Pèlops, que és l'origen de la maledicció de la casa de Tebes.