7.La novel·la realista i naturalista

REALISME

El realisme apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novel·la romàntica, després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació.

Gustave Flaubert és l'ideòleg del realisme literari. Flaubert s'impregna d'ideologia positivista i estudia fisiologia, anatomia i patologia i així adquireix el que ell mateix en diu el cop d'ull mèdic de la vida. L'expressió flaubertiana dóna la dimensió exacta del nou narrador, observador de la realitat, però també metge de les seves nafres. L'accentuació d'aquest sentit denunciador de les plagues socials conduirà al naturalisme, que s'inicia cap al 1880. La frontera entre realisme i naturalisme restarà aleshores serà indecisa.

L'art havia de reproduir fidelment la vida quotidiana de la societat del seu temps amb la novel·la. La prosa esdevenia així el mirall de la visió burgesa del món.Els escriptors volien trobar la millor tècnica narrativa que permetés explicar tot allò que succeïa amb objectivitat i exactitud. L'afany per la documentació i la descripció rigorosa dels ambients i l'anàlisi psicològica dels personatges va cristal·litzar en la construcció d'un llenguatge flexible i adaptable a la diversitat.


-LA NOVEL·LA REALISTA FRANCESA

Gustave Flaubert.Madame Bovary.



-LA NOVEL·LA REALISTA ANGLESA

Profundament marcada pel caire moralitzador de l'època victoriana.

Charles Dickens.David Copperfield.



-LA NOVEL·LA REALISTA RUSSA 

Influència francesaa Rússia 

Lev Nikolàievitx Tolstoi. Guerra i pau.



-LA NOVEL·LA REALISTA ESPANYOLA

Benito Pérez Galdós. Episodios nacionales.


NATURALISME 

El naturalisme sorgeix a França al voltant del 1870, per influència del positivisme i els estudis científics: el mètode experimental aplicat a la medicina per Claude Bernard , la teoria de l'evolució de les espècies de Darwin i les teories de Taine sobre la influència del medi en les persones.

La novel·la i el teatre són els gèneres més adequats per a l'anàlisi naturalista de la realitat, mentre que la poesia se n'exclou pel seu caràcter líric i subjectiu. El naturalisme hi ha un progrés moral de la persona i de la societat.

En la literatura catalana, Narcís Oller comença escrivint novel·les realistes, algunes obres com: La papallona, La bogeria i deriven cap al naturalisme. Zola va tenir una gran influència en Oller, considerat el creador de la novel·la moderna catalana.

Émile Zola (1840-1902). En el pròleg de la segona edició de Térese Raquin (1868) marca el principi del moviment. Entre 1875 i 1881 publica altres textos teòrics, com Le roman naturaliste. És autor de novel·les com ara Térese Raquin (1867), Nana (1880) o Germinal (1885). Zola dóna molta importància al mètode d'observació i experimentació dels fenomens de conducta humana. Entén la literatura com una història natural i social, on la forma ha de subordinar-se totalment a la intenció del discurs. Així el naturalisme analitza els efectes deterministes que les lleis de l'herència, el medi i el moment històric tenen sobre el comportament dels personatges. Aplica a la literatura el mètode científic desenvolupat per Claude Bernard a La medécine expérimental i per això reclama del novel·lista i del dramaturg que es mantingui impassible al marge de l'escriptura. El seu objectiu és la recerca de la veritat.

La seva intenció és regeneracionista i moralitzadora envers l'individu i la societat, per incorporar-la al progrés i a una vida humana més rica en tots els aspectes, que tindria el seu epicentre en la gran ciutat industrial moderna que per a ell és París. Valora el periodisme i la crítica literària i artística, idonis per fer arribar les seves idees a un públic ampli. Com a novel·lista té una alta qualitat narrativa i fins poètica. Entre les característiques de la novel·la naturalista, destaquen l'objectivitat, el determinisme l'home està sotmés a les lleis del medi social, del moment històric i de l'herència biològica, el mètode experimental el novel·lista, com el científic, ha d'experimentar amb els personatges i observar les seues reaccions i l'estil descriptiu, retrat realista, impersonalitat del narrador i llengua adequada als personatges i a l'ambient de l'època.