El rumb de la història es van desenvolupar esdeveniments com L'emancipació de les colònies angleses d'Amèrica(1776) i es va establir per primera vegada una constitució que respecta els drets privats dels ciutadans.La Revolució francesa(1789) i la lluita pels drets humans.
L'univers de les idees pateix canvis importants amb l’Enciclopèdia i la Il·lustració.La Il·lustració significa la creació d’una cultura netament europea,racional,crítica respecte als sabers i les idees tradicionals. El XVIII es considera el segle iniciador de la modernitat de les idees, de la creació de l’estat laic, no confessional, capaç de garantir la llibertat de pensament.La llibertat de pensament, comencen la magna empresa editorial de l’Enciclopèdia francesa, estendard simbòlic de la secularització de la cultura.La convicció que el progrés porta a la felicitat desemboca en l’anomenat optimisme humanista. Carnero parla del segle XVIII com el segle de la joventut d’Occident.
Les últimes dècades del segle XVIII són els darrers anys que s’han parlat d’un segle en què es descobreix el deliciós plaer de plorar, la sensibilitat, el fàstic universal i l’univers romàntic: Estètica de la sublimació,mitificació de l’edat mitjana,complaença en el gòtic i elmacabre,irrupció del component sentimental i la literatura femenina.EL NEOCLASSICISME sorgeix a la darreria del segle XVII, però es desenvolupa amb
l’influx del pensament il·lustrat. Va expandre la tornada als ideals d’equilibri i mesura de la literatura clàssica.També la creació artística es veu fortament sotmesa a l’observança de les regles.
El neoclassicisme s’ha d’entendre com un «nou classicisme», especialment relacionat amb el Renaixement i l’antiguitat grecollatina. Els neoclàssics prenen per model els autors clàssics grecollatins i els grans poetes europeus renaixentistes i imitadors de l’antiguitat.
Els models poètics legitimats per l’antiguitat aC) són supranacionals i hi subjau la creença d’un estil poètic universal, clàssic, on va ser l’estil de tots els temps i de tots els països.
Imitar vol dir observar la natura, seguir-ne els passos i els dictats, i al mateix temps imitar és observar els bons poetes.
La literatura i l’art tenen un valor didàctic; la seua finalitat és ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals. Els neoclàssics van creure que la seua època estava cridada a realitzar una reforma dels usos i comportaments socials i a configurar un nou tipus de ciutadà més solidari i feliç.
L’estil ha de serclar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques excessivament artificioses.
Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre busca el decor o adequació de caràcters i situacions. Es manté la separació de gèneres, de tal manera que no es barregen tragèdia i comèdia, ni tampoc poesia i prosa.
L'univers de les idees pateix canvis importants amb l’Enciclopèdia i la Il·lustració.La Il·lustració significa la creació d’una cultura netament europea,racional,crítica respecte als sabers i les idees tradicionals. El XVIII es considera el segle iniciador de la modernitat de les idees, de la creació de l’estat laic, no confessional, capaç de garantir la llibertat de pensament.La llibertat de pensament, comencen la magna empresa editorial de l’Enciclopèdia francesa, estendard simbòlic de la secularització de la cultura.La convicció que el progrés porta a la felicitat desemboca en l’anomenat optimisme humanista. Carnero parla del segle XVIII com el segle de la joventut d’Occident.
Les últimes dècades del segle XVIII són els darrers anys que s’han parlat d’un segle en què es descobreix el deliciós plaer de plorar, la sensibilitat, el fàstic universal i l’univers romàntic: Estètica de la sublimació,mitificació de l’edat mitjana,complaença en el gòtic i elmacabre,irrupció del component sentimental i la literatura femenina.EL NEOCLASSICISME sorgeix a la darreria del segle XVII, però es desenvolupa amb
l’influx del pensament il·lustrat. Va expandre la tornada als ideals d’equilibri i mesura de la literatura clàssica.També la creació artística es veu fortament sotmesa a l’observança de les regles.
El neoclassicisme s’ha d’entendre com un «nou classicisme», especialment relacionat amb el Renaixement i l’antiguitat grecollatina. Els neoclàssics prenen per model els autors clàssics grecollatins i els grans poetes europeus renaixentistes i imitadors de l’antiguitat.
Els models poètics legitimats per l’antiguitat aC) són supranacionals i hi subjau la creença d’un estil poètic universal, clàssic, on va ser l’estil de tots els temps i de tots els països.
Imitar vol dir observar la natura, seguir-ne els passos i els dictats, i al mateix temps imitar és observar els bons poetes.
La literatura i l’art tenen un valor didàctic; la seua finalitat és ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals. Els neoclàssics van creure que la seua època estava cridada a realitzar una reforma dels usos i comportaments socials i a configurar un nou tipus de ciutadà més solidari i feliç.
L’estil ha de serclar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques excessivament artificioses.
Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre busca el decor o adequació de caràcters i situacions. Es manté la separació de gèneres, de tal manera que no es barregen tragèdia i comèdia, ni tampoc poesia i prosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario