La lírica petrarquista en el
renaixement i el barroc.
S’anomena lírica petrarquista el corrent poètic que imita l'estil, les
estructures de composició, els tòpics i la imatgeria del poeta líric del
renaixement toscà Francesco Petrarca.
El petrarquisme va ser un
poderós corrent d'inspiració lírica que es va difondre per tota Europa
amb el renaixement i va succeir com a font d'inspiració en la lírica
l'amor cortès dels trobadors provençals. A aquesta lírica se superposa
una nova filosofia amatòria influïda pel platonisme. La influència de
Petrarca inclou tant aspectes formals com temàtics. En els temes destaca
el culte a la bellesa, el protagonisme de la naturalesa i de l'amor.
Formalment, el petrarquisme introdueix en la literatura en espanyol el
sonet, que serà la forma més usada durant els segles xvi i xvii, així
com l'hendecasíl·lab com a vers.
El petrarquisme va entrar a poc a
poc en el manierisme i va arribar a convertir-se en un estil artificial i
fred, de manera que al segle xvii, ja barroc, va començar a usar-se el
mecanisme de la paròdia i es van elaborar nombrosos cançoners burlescos.
El seu idealisme platònic es va combinar amb el materialisme i la
referència al detall marginal o costumista.
Sonet Luís de Camoes
No hay comentarios:
Publicar un comentario