És una escultura que ocupa un lloc molt peculiar en la creació de Rodin. Va crear més de dues-centes figures i grups en tota la seua carrera. Després d'esperar poder presentar-la en l'Exposició Universal de 1889, l'escultor va deixar de banda La Porta a finals de la dècada de 1880. En el marc del seu gran exposició personal de 1900, es va decidir per fi a mostrar-la al públic. Però en un estat fragmentari, ja que al final va renunciar a col·locar les figures més en relleu, independents de l'estructura principal, opinant que produïen un contrast massa fort amb el fons.
Al voltant de 1907, Lapuerta va estar a punt de veure el dia, en una luxosa versió, que combinava bronze i marbre, i anava a ser instal·lada en el museu del Luxembourg, on es mostraven les obres adquirides per l'Estat sobre els artistes contemporanis.
Va ser només el 1917 que Léonce Bénédite, primer conservador del museu Rodin, va aconseguir convèncer a l'escultor perquè li deixés reconstituir la seva obra mestra, i realitzar una fosa. Rodin va morir abans de veure el resultat de tots els seus esforços.L'estrutura està composta per diferents figures inspirades principalment en la Comèdia de Dante Alighieri, Les flors del mal de Charles Baudelaire i pel llibre Metamorfosis del poeta llatí Ovidi
Paolo i Francesca
Al començament d'aquesta història d'amor Francesca es casa amb Gianciotto Malatesta, aquesta unió fuo important, més que res, per motius polítics. Però a Francesca li agradava el germà del seu marit, Paolo. Van ser amants fins que Gianciotto els va descobrir i els va matar a ambdós. Aquesta història ha tingut una gran repercussió al llarg de l'història i ha sigut utilitzada no només per Dant a la divina comèdia sino també per Leigh Hunt i Gabrielle D'Annunzio a la literatura, i a l'escultura a Auguste Rodin que va fer una pesa integrament dedicada a aquests dos i una a la Divina Comèdia, on també hi apareixen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario