Cant VI

Si el cercle dels luxuriosos acabava amb les ressonàncies sentimentals i líriques de la història de Paolo i Francesca, el dels goluts comença de manera tenebrosa i freda. Les ànimes dels condemnats per la gola es rebolquen eternament, com els porcs, en una barreja de fang, calamarsa i pluja eterna, sofrint els lladrucs insuportables del ca Cerber (que ací no fa de gos de guàrdia de les portes infernals, sinó del tercer cercle), monstre de tres goles i ventre inflat que és ell mateix un emblema repulsiu del pecat que ajuda a castigar. Un dels condemnats, el pobre Ciacco, li servirà a Dante per exposar la primera de les moltes diatribes contra la hipocresia humana, els vicis dels seus conciutadans, i les lluites partidistes a Florència. Recordem que el viatge del poeta té lloc la primavera del 1300, i per tant les “profecies” de Ciacco sobre el futur de Florència es refereixen a fets (com la presa del poder pel partit negre, el 1302) que van tenir lloc abans de la redacció de la Commedia, que va començar a l'entorn del 1307. Només aquest Ciacco apareix com a representant de les ànimes del seu cercle o nivell: els altres noms pels quals s'interessa Dante estan condemnats, en realitat, per pecats molt més grossos, i per tant es troben més avall. Com que el pecat de gola no ofereix grans recursos poètics, ni exemples il·lustres que valga la pena recordar, el cant acaba una curiosa referència a la “perfecció” de les penes després del judici final, seguint el mètode analític i deductiu a què tan afeccionada era la filosofia escolàstica.