Cant IV

El poeta es desperta per un tro, mira al seu voltant, i es troba a la vora del primer cercle de l'abisme. Tenint en compte la forma de l'infern, l'entrada es fa per la part superior, i cal anar baixant escala per escala aixi baixaràs cercle a cercle. Al principi de tot, els viatgers trobaran l'espai on habiten els qui no són condemnats a cap turment, perquè no són personalment culpables. No són batejats per ser anteriors a la vinguda de Crist, o per no haver rebut l'aigua baptisma. Per no poden pujar a la glòria: la seua eternitat és plena de sospirs de pena, i del desig de Déu sense esperança de beatitud. Aquest espai són els llimbs que ací figuren ja dins del món inferior, no entre el cel i l'infern, tal com els defineix la teologia medieval. Entre la immensa multitud dels seus habitants, Dante recorda un grup de poetes clàssics que l'acolliran en la seua companyia, i amb els quals parlarà de coses que no pot comunicar als lectors. Dins del castell dels herois i dels savis, trobarem diversos grups de personatges estimats o admirats pel nostre poeta: en primer lloc, els representants de la grandesa de Roma, herois mítics o poètics i figures històriques, entre les quals les quatre romanes exemplars. La presència de Saladí, vencedor de cristians a Terra Santa, és considerada un signe de la “tolerància” de Dante, igual com l'aparició de dos filòsofs àrabs.