2-Estructural general de la Divina Comèdia

Estructura: infern, purgatori i paradís.

• Infern: Dante segons les seves comentadors va viatjar a l'infern on va recórrer tots els cercles en 24 hores. L'infern té forma d'embut o de con invertit, el qual està dividit en cercles decreixents. Els cercles són nou i ruïnosa i atroç és la seva topografia. Els cinc primers formen l'Alt Infern, els quatre últim l'Infern Inferior, que és una ciutat amb mesquites vermelles, voltada per muralles de ferro. A dins hi ha sepultures, pous, penya-segats, pantans i arenals. En l'àpex de el con està Llucifer. Per Alighieri l'infern va descendint des de la superfície boreal estrenyent gradualment fins al centre de l'globus terraqüi; està connotació que l'autor fa sobre l'espai de Llucifer es desprèn de centre de la terra cap a dins, tenint en compte que les penombres representen el mal, el baix que per a aquest llavors no es convertia en amunt, (recordem que per a l'època en què s'escriu l'obra, no hi ha una idea clara de la forma de la terra i els seus respectius moviments), és pres com el no desitjat, a sota de l'home l'únic que existeix és indesitjable. 
• Putgatori: Nou són els cercles de l'infern, nou són les terrasses del purgatori i nou els astres que conformen el paradís. La sumatòria de tres vegades tres dóna nou, la qual cosa ratifica la importància del número tres a la religió catòlica, com la divina trinitat, les tres gràcies. Después de baixar Dante i Virgili pels nou cercles de l'infern i trobar-se en la llar de Llucifer, ascendeixen per una muntanya conformada de nou terrasses que es van restringint fins al cim. En aquest espai, Dante comença ja a prendre referències materials de la terra i es remunta més cap al sentit de la natura, és per això que per a ell la muntanya és l'inici d'una gran travessia cap al cel on es poden purgar les penes.
• Paradís: En aquest espai Dante s'acomiada de Virgili, la saviesa i la poesia i es troba amb Beatriz, la teologia, qui l'acompanya en el seu recorregut. Lloc caracteritzat per esferes celestes mogudes per cors angelicals, que es produeixen dels quatre elements bàsics: aire, foc, aigua i terra. El paradís aquesta conformat per nou cels i la ciutat de Déu, cada un d'ells és una esfera que envolta la terra, els set primers eren els planetes coneguts, el vuitè les constel·lacions solars i estrelles fixes, i el novè estava determinat per un cel cristal·lí que roman immòbil, on es troba el paradís.