Cant V

La visita al cercle dels luxuriosos i dels condemnats per excés de passió, té en realitat dues parts del tot diferents, en densitat narrativa i en qualitat poètica. En la primera, apareix l'estranya figura de Minos, el jutge infernal tret de la mitologia clàssica, que decideix a quin nivell han de baixar els condemnats.El vent incessant que arrossega els esperits en un vol caòtic. La segona part del cant està dedicada íntegrament als amors de Francesca i Paolo de Rímini, contats per boca de la mateixa dissortada protagonista. Es tracta segurament de la primera gran història d'amor original de la literatura europea: una història contemporània del mateix Dante, i elevada gairebé a la categoria d'arquetip. Dante aconsegueix transmetre una profunditat psicològica, un dramatisme, i una delicadesa en l'escena central de l'enamorament, difícilment superables. Però els amants, a pesar de ser víctimes de l'amor, són igualment culpables: el seu tràgic destí és també girar eternament en el terbolí dels condemnats.