Cant VIII

Dante comença segons una interpretació antiga, anomenada Boccaccio. Esta composta a Florència. Es tracta d'una simple fórmula discursiva. En aquest cant es produirà un trànsit de gran significació: els viatgers arriben a les portes de l'infern profund. Quan voregen la marjal fangosa, veuen uns senyals dalt d'una torre on immediatament arribarà un barquer molt especial per dur-los a l'altra part del pantà dels iracunds. Mentre naveguen pel fangar, Dante es desfoga amb una crueltat contra un dels condemnats que el coneixen abans d'arribar a l'altra vora i al fossat que rodeja la ciutat de foc i de ferro. A les portes d'aquest recinte dels pitjors turments i dels pitjors condemnats, es produirà una insòlita escena: una legió de diables li tanca les portes al guia i al viatger. En aquesta ciutat on resideix la part més negra i diabòlica de l'univers del mal, no és fàcil l'entrada pels qui no són enviats pels seus pecats. És un món que es veu des de fora com l'espai de l'infern “infernal”: el foc interior és tan intens que els murs de ferro semblen vermells. Però cal esperar un nou enviat del cel per poder-hi penetrar. Per l'altra banda, Dante es troba confús i torna a dubtar, té por ben humanament.