Cant II

El cant segon és la segona part del pròleg. Dante durant el seu viatge menciona a Eneas entre els herois pagans i a sant Pau entre els cristians. Dante esta segur de no seguir exemples tan grans, però es justifica amb les paraules de Virgili. Beatriu es qui va acudir als llimbs a demanar-li al mestre que vinga en auxili de Dante i el guie. Va fer que inicitara a la Mare de Déu. El poeta es decidirà a fer un viatge on tenen la més alta protecció, que això és un privilegi extraordinari. Alli parla de la supèrbia o “titanisme” de Dante, que es considera escollit per fer allò que només Eneas i Pau han pogut narrar.
Una qüestió és si Beatriu és solament la dona real que tant va estimar el poeta, o és també el símbol de la teologia i de la il·luminació per la fe. Actua moguda per l'amor, aquell amor que mou el cel i les estrelles.