Cant I

Cant I

El gran viatge de Dante comença quan es troba a mig camí de l'existència, és a dir als trenta-cinc anys, segons Isaïes, dels que li són concedits a la vida dels humans. Dante va nàixer el 1265, i per tant tenia trenta-cinc anys el 1300, quan va anar a Roma amb motiu del Jubileu proclamat pel papa Bonifaci VIII. El viatge a l'altre món va començar un dia de finals de març o primers d'abril. En aquest punt, prop de l'infern, adormit, es desperta enmig d'un bosc espès i sense llum, en la selva del pecat i de l'error. Intentarà escapar d'aquell fondal, pujant la costera, però li ho impediran tres bèsties feroces, la pantera, el lleó i la lloba, tres obstacles gairebé impossibles de superar (la pantera representa la luxúria, el lleó la supèrbia i la lloba l'enveja). Quan ja reculava cap al fons de la vall sense sol, se li apareix una figura solemne, un espectre amb la veu afeblida pel temps i el llarg silenci. Dante, immediatament, reconeix el seu mestre, Virgili, que ell considera el més alt de tots els savis i els poetes anteriors al cristianisme. Enviat per a conduir Dante en el viatge a través dels inferns i del purgatori; fins que el deixarà, abans d'arribar al paradís, en mans d'una guia més alta i més digna: en mans de Beatriu, que haurà de conduir-lo en el viatge a les esferes celestials.