CANT III

Els dos viatgers es troben davant de les portes de l'infern, damunt de les quals estan gravats aquells versos lapidaris. Ací és l'opció de respectar-ne l'aire solemne, mantenint la màxima proximitat a l'original, o buscar una via més planera. Passada la porta, Dante troba en primer lloc una mena de preinfern destinat al qui no han estat mereixedors ni d'infàmia ni d'honor, ni d'autèntic turment infernal ni de la glòria del cel. Aquests, precisament per pagar la culpa d'indecisió, de no voler seguir cap partit, es veuen obligats a seguir eternament una absurda bandera. A continuació, arriben a la verdadera frontera de l'infern, a la ribera de l'Aqueront on s'acumulen les ànimes condemnades esperant la barca que els passarà a l'altre costat. Però el poeta sap que aquesta no és la barca que ell té destinada. Cau adormit abans de trobar-se a l'altra banda.

Dante Alighieri i Beatrice Portinari

Dante Alighieri i Beatrice Portinari 

L'amor impossible de Dante va ser Beatrice Portinari a qui va immortalitzar en la seva obra: La Divina Comèdia i en els seus sonets de la Vita Nuova. Dante ens va descobrir una nova forma d'estimar, sense egoisme, sense correspondència, sense esperança. Una amor idealitzat que li permet seguir vivint amb Beatriz com a musa de la seva obra. Dante i Beatriu es van conèixer, segons alguns, des de la infantesa i, segons altres, en l'adolescència; com vulgui que fos, Dante es va enamorar de "la gloriosa senyora dels seus pensaments", de qui va fer la raó del seu existir. El somriure i el lleu salutació que Beatriz li prodigava a Dante quan casualment es trobaven, n'hi havia prou per satisfer el profund amor que el poeta li professava. Beatriz va contreure núpcies amb un ric banquer i Dante va buscar consol en el meravellós món de la poesia, donant curs a la seva imaginació, produint noves rimes, totes elles reflectint l'amor que sentia per la seva dama. Els joves florentins difonien les poesies de Dante, a recitar en les reunions i, Beatriz en escoltar es va reconèixer en elles. Ella, dama virtuosa i més casada, es va sentir ferida en la seva dignitat, per ser la inspiració d'un amor insà i, des de llavors, quan solia trobar-se amb Dante, aquell breu salutació amb què comptava el poeta per il·luminar la seva existència, li era negat. Les angoixes de Dante no acabarien aquí, poc temps després Beatriz va caure malalta, contagiada de la pesta negra o bubònica, i en 1290, la mort va fer acte de presència i el fidel enamorat només va poder seguir de lluny el festeig, acostant-se a la tomba de l'estimada quan tots s'havien retirat. Dante, enfonsat, va baratar la seva vida en un constant gaudi de plaers, prodigant múltiples amants. Tres anys més tard, va contreure matrimoni amb Gemma Donati, la jove que el seu pare li havia escollit per dona, a la qual no estimava, el que no impedia que ella li brindés la seva tendresa i admiració, comprenent que el seu marit no era com els altres homes. Gemma va fer possible que Dante gaudís d'un breu temps de pau i tranquil·litat, temps que va aprofitar per acabar "La Vida Nova", meitat en vers i meitat en prosa, poemes en els quals, un cop més, ofrendaba seu amor a Beatriu. A La Divina Comèdia demana a Beatriz que el condueixi al seu costat: Beatriu, Guíame cap al paradís, ja que Virgili ja va complir la seva missió. El nostre amor no és terrenal, perquè aquest sentiment és tan immens que no el supera l'amor de Déu per la humanitat.

Cant I

Cant I

El gran viatge de Dante comença quan es troba a mig camí de l'existència, és a dir als trenta-cinc anys, segons Isaïes, dels que li són concedits a la vida dels humans. Dante va nàixer el 1265, i per tant tenia trenta-cinc anys el 1300, quan va anar a Roma amb motiu del Jubileu proclamat pel papa Bonifaci VIII. El viatge a l'altre món va començar un dia de finals de març o primers d'abril. En aquest punt, prop de l'infern, adormit, es desperta enmig d'un bosc espès i sense llum, en la selva del pecat i de l'error. Intentarà escapar d'aquell fondal, pujant la costera, però li ho impediran tres bèsties feroces, la pantera, el lleó i la lloba, tres obstacles gairebé impossibles de superar (la pantera representa la luxúria, el lleó la supèrbia i la lloba l'enveja). Quan ja reculava cap al fons de la vall sense sol, se li apareix una figura solemne, un espectre amb la veu afeblida pel temps i el llarg silenci. Dante, immediatament, reconeix el seu mestre, Virgili, que ell considera el més alt de tots els savis i els poetes anteriors al cristianisme. Enviat per a conduir Dante en el viatge a través dels inferns i del purgatori; fins que el deixarà, abans d'arribar al paradís, en mans d'una guia més alta i més digna: en mans de Beatriu, que haurà de conduir-lo en el viatge a les esferes celestials.

Cant II

El cant segon és la segona part del pròleg. Dante durant el seu viatge menciona a Eneas entre els herois pagans i a sant Pau entre els cristians. Dante esta segur de no seguir exemples tan grans, però es justifica amb les paraules de Virgili. Beatriu es qui va acudir als llimbs a demanar-li al mestre que vinga en auxili de Dante i el guie. Va fer que inicitara a la Mare de Déu. El poeta es decidirà a fer un viatge on tenen la més alta protecció, que això és un privilegi extraordinari. Alli parla de la supèrbia o “titanisme” de Dante, que es considera escollit per fer allò que només Eneas i Pau han pogut narrar.
Una qüestió és si Beatriu és solament la dona real que tant va estimar el poeta, o és també el símbol de la teologia i de la il·luminació per la fe. Actua moguda per l'amor, aquell amor que mou el cel i les estrelles.

Tema 2

• La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?

Les valquíries eren dones fabuloses, filles d'Odín . Eren fortes i verges considerades equivalents a les Amazones de la mitologia grega. Destacaven per la seua importància a la mitologia escandinava perque portaven als soldats al barjala ( com el cel en la mitologia grega)

• Si, aprofitant que hem llegit el llibre, volguérem dissenyar un videojoc basat en la Divina comèdia, com seria? No ens capfiquem, se'ns han avançat! Així és com ha quedat (per a majors de 18 anys).  
• I si haguérem de fer-ne una guia visual, com seria? També ara se'ns han avançat. Ací està.

• Òpera en texans (només per a amants de la música).

• Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern, acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:

1. Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?
2. També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...

• En l'obra teatral Luces de Bohèmia (1920), de Valle-Inclán, el poeta Max Estrella i Don Latino realitzen un viatge per la nit madrilenya. Quines semblances hi trobes amb La Divina Comèdia?

Llums de Bohèmia apareix en 1920, però es publica en edició definitiva en 1924. L'obra respon a una visió de la vida artística de Madrid a principis del segle XX.
Diverses crítiques van coincidir a assenyalar que Llums de Bohemia és una paròdia ( hi ha una referència) de La Divina comedia de Dante.En el seu pelegrinatge infernal, Max va acompanyat del senyor llatí, com Dant anava acompanyat de Virgili."

8.La Bíblia: llibres i repercussió literària.

8.La Bíblia: llibres i repercussió literària.

- És el llibre més important de la cultura occidental,perque conté el seu nucli moral de sensibilitat, de visió del món i de concepció de la vida.
Influeix en la literatura i l’art universals.
- Es considera un llibre de llibres. Es divideix en l’Antic Testament, escrit en hebreu, i el Nou Testament, escrit en grec.
- Des del segle XIII aC fins al segle X aC la Bíblia es va transmetre oralment. Es començà a escriure al segle X aC i hi van participar diversos autors de diferents èpoques i estils. L'Antic testament s’acabà d'escriure al segle I aC.

Exemples de llibres de la Bíblia :

- Gènesi: Primer llibre del Pentateuc i de tota la Bíblia, explica la creació de l’Univers per part de Déu com un triomf de l’ordre davant del caos.Te influencia en: Joan Roís de Corella (Història de Josef, fill del gran patriarca Jacob és una gran amplificació dels capítols del Gènesi que narren els fet de Josep); Dante Alighieri (Divina Comèdia), John Milton (El paradís perdut i El paradís retrobat)

- Càntic dels Càntics: Llibre de l'Antic Testament conservat entre els escrits sapiencials i que havia estat atribuït a Salomó. L'obra tingué gran influència en la literatura religiosa. Te una col·lecció de poemes breus que canten l'amor humà a través del diàleg alternat entre l'estimat i l'estimada. Te influencia en: Ramon Llull (Llibre d'amic e amat); Sant Joan de la Creu (Cántico espiritual), Santa Teresa de Jesús (Sobre los Cantares) Jacint Verdaguer (Idil·lis i cants místics)

- Llibre de Job: Llibre sapiencial en diàleg poètic on hi ha una aposta entre Déu i Satanàs sobre la fermesa de la fe de Job. Es planteja el problema de conciliar la justícia de Déu i el mal arbitrari del món. Te influencia en: Ausiàs March (Cant espiritual) Josep Carner (Nabí), Salvador Espriu (La pell de brau).

• Un capítol a banda mereix, d'entre els autors contemporanis, el premi Nobel José Saramago, qui utilitza els personatges bíblics per a negar l'existència de Déu, en obres com ara L'Evangeli segons Jesucrist o la més recent Caín.

Carpe diem

Carpe diem: és una expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia". És un tema recurrent en la literatura occidental com a exhortació a no deixar passar el temps deixar de costat el futur incert. Així mateix, es pot traduir com "aprofita el moment" o "viu el moment", és a dir, aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi.

7.Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci, Ovidi.

La poesía llatina va sorgir de l'epoca d'Agust despres de moltes guerres i recupera el valor moral d'Agust.

Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci, Ovidi.

Virgili: Va estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit, que va ser l’iniciador de la poesia bucòlica al segle III a. C. Mecenas li va regalar una casa a Roma, ell sempre va preferir viure al camp, al sud d’Itàlia. Per això no és estrany que les Geòrgiques, la seva següent obra mostrés també el seu amor per la vida rural i la natura.

Horaci:Va nàixer a Venúsia en una família humil. El seu pare era llibert i es va esforçar donant-li la millor educació al seu fill primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar contra August en la guerra de la República a Filipos. Horaci després de la derrota va treballar com a funcionari fins que Virgili li va presentar a Mecenas.  Aquest li va donar suport econòmic i li va regalar una finca al camp sabí. Com no volia saber res de política va rebutjar ser el secretari d'August.

Va reunir les seues composicions en quatre reculls:

• Sàtires: 18 poemes en dos llibres. El caràcter aviat apacible i escèptic d'Horaci després de la derrota a la guerra es veu obligat a ser funcionari. També critica a la societat irònicament.
• Epodes:  17 poemes que presenten la transició entre  poesia satírica i la lírica posterior.
• Odes: 103 poemes en quatre llibres. Se serveix dels temes i els metres de la lírica grega. Els temes  són: 
• odes d'amor: dedicades a dones imaginàries o dones de relacions superficials.
• odes filosòfiques: influència estoica i idees epicúries.
• odes romanes: tema patriòtic.
• Epístoles: 23 poemes en forma de carta en dos llibres. El primer és filosòfic i el segon conté teories literàries. 

Després de rebutjar l'oferta d'August va morir al poc temps de Mecenas i van ser enterrats al costat.

  

Ovidi:Va nàixer a Sulmona en una família de calsse eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seua formació amb un viatge pel món hel·lènic. Al tornar a Roma va dedicar-se a lo judicial però ho va abandonar per a fer poesia. La seua economia era millor que la de Virgili o Horaci per això podia continuar fent poesia.Va estar al cercle de Messala Corví. Es va casar dues vegades però la tercera don va ser la seua felicitat. Es va dedicar a diversos gèneres com:

• Poesia elegíaca d'amor (Amors i Heroides)
• Poesia didàctica d'amor (Art amatòria, Remeis d'amor, Cosmètics per a la cara de la dona)
• Poesia èpica (Metamorfosis)
• Poesia didàctica patriòtica (Fastos)

L'any 8 d.C August exilia a Ovidi i se'n va a Tomis, una ciutat a la costa del mar Negre. El va exiliar pel poema Art amatòria per la contradicció dels valors morals del príncep. O també hi ha altra hipòtesi de que Ovidi fos còmplice d'un adulteri de Júlia, la neta d'August. Tot sol a Tomis, sense amics i la seua muller mor sol sense acabar Pòntiques i August mor sense perdonar-lo.

El bes (Gustav Klimt)

1-En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre? (Sí, ja ho sé, aquesta pregunta no l'esperàveu.)

El quadre El Bes de Klimt està inspirat en el relat de la nimfa Dafne i Apol·lo i la pintura representa el moment on Apol·lo besa Dafne mentre aquesta s'està transformant en arbre.

 

2-Massa difícil? Proveu ara amb aquesta pintura de Dalí.

Aquest quadre de Dalí s'anomena La metamorfosis de Narcís. Aquest quadre està inspirat en el mite de Narcís, un xic que estava
enamorat del seu reflex i va morir ofegat quan va intentar arribar a ell.

 

Què has dit? Pòlid és mort?

1. Assenyaleu la importància d’aquest fragment en el conjunt de l’obra.

La importancia del fragment de l'obra es que Èdip li quede poc per descobrir la veritat de qui es son pare.

2. Caracteritzeu la funció dels personatges en el text proposat.

-Iocasta: és la esposa d'Èdip fa la funció de transmetre-li el missatge i alegrar-se ja que no havia mort per la culpa d'Èdip.
-Missatger: és la persona dona la noticia de que son pare esta mort.
-Èdip: és el protagonista de descobrir la mort del seu pare.

3. Importància i sentit d’Edip rei.

Èdip al enterar-se de que son pare estava mort no s'ho creia ja que l'oracle es va equivocar en la mort de son pare. 

4. Tema: "El mite en la formació dels poemes homèrics

Iliada: l'obra no narra tota la guerra entre Troia i Grècia, provocada per la fugida d'Helena amb Paris, príncep troià, el que desperta la fúria de Menelau, que demana ajuda al seu germà Agamèmnon per marxar enfront de la ciutat del rei Príam per recuperar la seva dona.
Odisea: comença a Grècia, anys després de la guerra de Troia. Ulisses (Odisseu), el rei d'Ítaca, no ha aconseguit tornar a casa i molts ho creuen mort, fet que no és cert, la deessa Calipso el reté. A més Posidó (déu del mar) no està disposat a deixar-li tornar a casa per haver encegat al seu fill. Mentrestant, a Ítaca, la seva esposa Penèlope és assetjada de pretendents que volen casar-se amb ella ara que Ulisses no hi és. La deessa Atenea guia a Telèmac, fill d'Ulisses, perquè busqui informació sobre el seu pare. Telèmac visita al rei Nestor en Pilos, aquest li rep bé i li aconsella visitar al rei Menelau en Esparta. Un cop allà aquest li informa que el seu pare és viu i és presoner de Calipso. Mentre Telèmac està fora els pretendents de Penèlope fan plans per matar-lo al seu retorn.

6.El teatre grec: la tragèdia

El teatre grec: la tragèdia

La tragedia i la comedia són formes del teatre grec nascut el l'epoca classica.

• El origen de la tràgedia es celebraba en les festes anuals en honor a Dionís, Bacus, aquesta es va convertir en el gènere per excel·lència. Les obres de la comèdia estaven basades en l'humor, la sàtira i la paròdia.
• Els autors de la tragedia sòn: Èsquil, Sòfocles i Eurípides, i de la comedia  Aristòfanes i Menandre.
• Els personatges de la tragedia, deus i herois resolien el problemes de  la humanitat i la relació de l’home amb el seu destí, amb el món, amb la justícia divina o amb les seues pròpies passions. I els personatges de la comèdia són individuals.  
• Els temes es recolzen en la mitologia o en l’èpica i se centren en el destí, la culpa i el càstig diví.Un tema molt freqüent és la lluita del’individu contra el seu destí.Els arguments de la tragèdia és mitologic i tradicional. En la comèdia els temes són de accions quotidianes dirigits als ciutadans. L'argument és producte del autor i el públic ho desconeix. 
• L’acció dramàtica  és plena de grandiositat i elevades passions.Basada en el patiment per un «confIicte». Acaba amb la mort, el suïcidi o la bogeria de l’heroi o dels seus familiars o amics, sacrificats per rebel·lar-se contra les lleis del destí. L’acció dramàtica de la comèdia  naix d’una situació angoixosa que l’heroi.

El retorn d'Ulisses

1. Troia
Per la guerra els defensors de Troia van morir o van ser esclavitzats i els vencedors van tornar a les seves cases. Ulisses pren una navegació amb els seus homes cap a Itaca.

2. Els cícons
El vent desvia el vaixell d'Ulisses i acaben a la ciutat d'Ísmar. Els veïns demanen ajuda per atacar-los i Ulisses perd algú dels seus companys i es retira.

3. Els lotòfags
Hi ha una tempesta i el vent els torna a arrossegar. Acaben al menjador de lotus, alguns companys d'Ulisses mengen la flor de lotus i obliden el viatge però per la força torna amb ells.

4. Polífem
Ulisses arriba a l'illa dels ciclops. Polifem es menja un companys d'Ulisses  fins que li claven una estaca en l'únic ull que té.

5. Èol
 Arriben a l'illa del deu Èol (dels vents). Èol els acull al seu palau però al cap d'un mes Ulisses se'n va. Èol li diu la ruta i a més li dona un sac amb vents per al viatge. Al desé dia prop d'arribar a Ítaca els companys d'Ulisses obrin el sac per a vorer que hi ha i el vent els arrossega fins tornar a l'illa d' Èol qui els fa fora perquè pensa que estan maleïts pels deus.

6. Els lestrígons
Ara van sense guiatge i es desvien a l'illa dels gegantins lestrígons. Quan un aqueu és devorat s'adonen que són antropòfags i intenten fugir. Només la nau d'Ulisses consegueix escapar perquè les altres estaven enfonsades per les roques.

7. Circe
Aclaparats per la pèrdua dels companys van a l'illa d'Eea. Els homes d'Ulisses van a explorar i la maga Circe els convida a beure i es fan porcs. Un d'ells es salva i avisa a Ulisses i va a rescatar-los. Gràcies a un antídot a Ulisses la droga no li afecta i amenaça a circe amb una espasa per a que lleve l'encanteri dels companys.

8. L'Hades
Circe li indica que primer d'anar a Ítaca visita l'Hades, el reialisme dels morts. Al anar s'atansa amb les ànimes i es troba amb Tirèsias. Li adverteix que si toca les vaques del sol perdrà als seus companys i tornarà sol.

9. Les sirenes
Una de les amenaces per a tornar a Ítaca són les sirenes. Els seus cants atrauen als navegants i els fan naufragar i com Ulisses ja estava avisat per Circe, ell i els seus companys es tapen les orelles i no senten els cants mortals.

10. Escil·la i Caribdis
Escil·la és un monstre de sis caps de gossos que devora els mariners que passen per la vora i Caribdis xucla l'aigua per a vomitar-ho després. Ulisses s'acosta massa a Escil·la i es menja sis dels companys però la resta passa l'estret.

11. Les vaques del Sol
A l'illa de Trinàcria van estar més d'un més esperant vents per a navegar. Ulisses recorda que els seus companys no podien tocar les vaques del Sol o provocarien l'ira del Sol. Per la nit els companys per a sopar es mengen unes vaques. El Sol demana a Zeus un càstig i aquest tira un llamp a la nau d'Ulisses on ell és l'únic que ix viu.

12. Calipso
 Arriba a l'illa d'Ogígia després de nou dies.Una nimfa s'enamora d'ell i el reté a una cova set anys i ell sempre plorava veient el mar. Zeus l'obliga a soltar a Ulisses i ell se'n va.

13. L'illa dels feacis
Posidó encara li guarda rancor per la ceguesa del seu fill a Ulisses, i el fa naufragar amb una tempesta de nou, Ulisses arriba a una illa on es queda adormit en la arena fins que el desperten unes noies que estaven jugant a la pilota. La bella Nausica li ofereix hospitalitat en el palau del seu pare, el rei dels feacis.
14. Ítaca, per fi.
 Quan desperta se li presenta la deesa Atena el converteix en captaire i uns nobles convençuts de la seva mort consumien les seves propietats i intentaven casar-se amb Penèlope, pero ella volia endarrerir el seu nou casament.