Hamlet
Com hem llegit en la introducció del llibre , segons Salvador Oliva, Hamlet és la millor obra teatral de la història.
«Llegir William Shakespeare», article de Salvador Oliva. Passem
ara a veure quines són les qualitats de l’obra de Shakespeare i a saber
fins a quin punt les podem raonar. Darrerament, Harold Bloom ha escrit
un llibre que porta per títol Shakespeare:The invention of the human.
Segons Bloom, doncs, Shakespeare va inventar la humanitat. Aquest títol
podria ser perfectament l’eco del d’una gran obra de teatre
contemporània de Tom Stoppard, The invention of love, on un personatge
diu que la lírica de Catul representa en la cultura la invenció del
sentiment amorós. Jo interpretaria el títol de Bloom dient que la
grandesa artística i sobrehumana de Shakespeare aconsegueix donar forma a
la humanitat, entenent com a humanitat el compendi de tots els vicis i
de totes les virtuts dels éssers humans. Donar forma a l’experiència
humana és el poder i el miracle de les arts, i, en darrer terme, allò
que en garanteix la supervivència.
«Hamlet, de William Shakespeare»,
article de Maria Valcarce. Hamlet la va escriure Shakespeare el 1601 i
s'estrena per primera vegada, com és sabut, cap al 1603. Aquest és, sens
dubte, el drama shakespearià més difós; després de tants anys de
comentaris i estudis, continua obert a diferents interpretacions i
versions. Les tragèdies d'aquesta època es caracteritzen per la
profunditat filosòfica i pel fet d'utilitzar el llenguatge com a savi
instrument dramàtic, capaç de copsar els estats del pensament humà i les
dimensions de les situacions dramàtiques. Hamlet , Otel·lo , El rei
Lear , Antoni i Cleopatra i Macbeth són, sens dubte, de les millors
tragèdies escrites durant l'anomenada època elisabetiana, en què
l'important no era tant l'originalitat de l'obra. Cal tenir en compte
que el Hamlet original era el de Thomas Kyd , com a origen de la
disposició creadora del tema. A partir de la seva estrena, Hamlet ha
ocupat un lloc preeminent, no sols al món del teatre, sinó també al del
cinema. I un exemple destacat d’això és la versió cinematogràfica
protagonitzada per Laurence Olivier, a la qual li han seguit moltes
d'altres, com ara la versió protagonitzada per Mel Gibson i Glenn Close o
la recent de Kenneth Branagh. Aquestes, i d'altres, són versions d'un
text que han ultrapassat els límits de l'espai i el temps que el van
veure néixer. La seva universalitat es deu probablement a la
caracterització dels seus personatges.
Els subtemes
Harold
Bloom ha escrit que el conjunt de l'obra de Shakespeare ha configurat i encara configura tota la formulació vital del món occidental. Si
això és així, adoneu-vos de l'enorme importància temàtica de Hamlet, ja
que diríem que és l’obra més coneguda i interpretada de Shakespeare.
Sabent que Hamlet és una polifonia temàtica, us proposem l'estudi dels seus subtemes més importants, tenint en compte que aquests reben el suport d'altres subtemes més secundaris que configuren el conjunt:
- La societat.
- La visió de l’univers, el món i la vida.
- La bogeria.
1.El mot "maquiavel·lisme" és un derivat de Maquiavel. Assabenteu-vos de les idees bàsiques d'aquest pensador sobre la vida política i social, i esbrineu si el significat del mot és aplicable al món cortesà de l'obra. Raoneu si el text que us proposem és representatiu d'aquest subtema.
POLONI
¿Encara aquí, Laertes? Au, vinga, a bord; quina vergonya!
El vent s'asseu al muscle de les veles
i tu et fas esperar. Et donaré la meva benedicció
i mira de gravar aquests pocs consells
a la teva memòria:
no prestis veu als pensaments,
ni acció a cap pensament desmesurat;
sigues senzill de tracte, però mai vulgar.
Tots els amics que tinguis, de lleialtat provada,
lliga'ls amb fils d'acer a la teva ànima;
no facis que la teva mà es torni insensible
de tant donar-la a jovenets fatxendes, sense seny.
Defuig d'entrar en baralles, i si t'hi veus embolicat
fes que el teu adversari t'hagi de defugir.
Presta l'orella a tots; però la veu, a pocs;
Escolta la censura de tothom; però reserva't el parer;
Porta els vestits que puguis pagar amb els teus diners,
però no amb un excés de fantasia; rics, però no extremats,
perquè els vestits revelen sempre l'home.
A França, els homes de més rang i condició
són, en això, selectes i eminents.
No deixis mai diners, ni tampoc no en manllevis,
perquè els préstecs es perden i et fan perdre l'amic,
i el manllevar malbarata la hisenda.
I per damunt de tot,
sigues fidel a tu mateix,
llavors se'n seguirà, com de la nit al dia,
que no podràs ser fals per a ningú.
Que et vagi bé i que la benedicció
que t'he donat, t'ho faci madurar.
[Acte I Escena III Pàg. 28-29, en la nostra versió]
Maquiavel: va ser un diplomàtic, funcionari, filòsof polític i escriptor italià, considerat pare de la Ciència Política moderna.1 Va ser així mateix una figura rellevant de el Renaixement italià. En 1513 va escriure el seu tractat de doctrina política titulat El príncep, pòstumament publicat a Roma el 1531.
El maquiavel·lisma polític es basa en:
-El refús de les teories idealistes proposades per Plató i Aristòtil diu "el bon polític no és el que té bones qualitats morals sinó el que sap arribar al poder".
-La recuperació i la actualització del llegat polític de la història de Roma.
-Estudi empíric de la realitat política sense il·lusions o enganys.
-Concepció de la naturalesa humana: l'home es mou per ambició, les passions i els desigs.
-Independència de la política respecte de l'ètica.
-La religió és bona o dolenta en la mesura que és políticament útil o inconvenient.
El manteniment i la protecció de la convivència, el governant ho porta a terme mitjançant:
-La prudència política: capacitat per preveure situacions futures, que inclou sentit de l'oportunitat i acceptació de les oscil·lacions de la fortuna.
-La virtut: força, intel·ligència i valor del príncep governant per imposar un ordre estatal lliure de corrupció.
-La força: la seguretat ha d'estar garantida per un exèrcit format per ciutadans i no per mercenaris.
Mientras quiso Fortuna que tuviese 
