‐ Drames històrics, com Enric VI i Ricard III, que tracten assumptes de la història nacional i temes
relacionats amb l’autoritat i la monarquia.
‐ Les comèdies més conegudes són El somni d’una nit d’estiu, El mercader de Venècia,
L’amansiment de la fúria i La tempesta. El tema amorós condueix la intriga i l’interès.
‐ Les tragèdies principals i més conegudes són: Romeu i Julieta, Hamlet, Otel·lo, El rei Lear i
Macbeth. La grandesa dramàtica dels protagonistes i els greus conflictes en què intervenen els
han convertit en vertaders arquetips o símbols d’actituds humanes, com passa, per exemple, amb
la gelosia (Otel·lo), el dubte (Hamlet) o l’ambició (Macbeth).
Les caracteristiques principals són:
- Manté els cinc actes de la tradició clássica , però no se sotmet a les unitats de lloc, temps i acció. Pot mesclar prosa i vers, i també elements novel·lescos, tràgics i còmics.
- Elements fonamentals de la tragèdia clàssica.
- El diàleg amb altres tradicions teatrals . Teatre italià s’aprecia en les històries, les anècdotes i els arguments, en l’aparició
d’elements fantàstics.
- Gran perfecció tècnica en la trama, llenguatge, personatges, signes escènics.
- Trames i històries complexes es desenvolupen i es resolen amb gran
mestria, amb el suport d’una poderosa imaginació.
- Gran riquesa retòrica repleta de recursos
retòrics, calembours, commutacions i jocs de mots.
- Comentaris d'índole lingüística reflexionant sobre l’estil i el llenguatge de
l’obra. - Coneix profundament l'ànima humana i per això construeixen personatges complexos i conflictius
- Mostrar el teatre dins del teatre serveix per fer reflexionar el públic sobre
si mateix i sobre la fina línia que separa la realitat de l’espectador i la ficció dramàtica
No hay comentarios:
Publicar un comentario