martes, 25 de febrero de 2020

5.Il·lustració i Neoclassicisme

El segle XVIII és una època decisiva en la cultura d’occident, en l’aspecte polític i en el desenvolupament de les idees:
El rumb de la història es van desenvolupar esdeveniments com L'emancipació de les colònies angleses d'Amèrica(1776) i es va establir per primera vegada una constitució que respecta els drets privats dels ciutadans.La Revolució francesa(1789) i la lluita pels drets humans.


L'univers de les idees pateix canvis importants amb l’Enciclopèdia i la Il·lustració.La Il·lustració significa la creació d’una cultura netament europea,racional,crítica respecte als sabers i les idees tradicionals. El XVIII es considera el segle iniciador de la modernitat de les idees, de la creació de l’estat laic, no confessional, capaç de garantir la llibertat de pensament.La llibertat de pensament, comencen la magna empresa editorial de l’Enciclopèdia francesa, estendard simbòlic de la secularització de la cultura.La convicció que el progrés porta a la felicitat desemboca en l’anomenat optimisme humanista. Carnero parla del segle XVIII com el segle de la joventut d’Occident.
Les últimes dècades del segle XVIII són els darrers anys que s’han parlat d’un segle en què es descobreix el deliciós plaer de plorar, la sensibilitat, el fàstic universal i l’univers romàntic: Estètica de la sublimació,mitificació de l’edat mitjana,complaença en el gòtic i elmacabre,irrupció del component sentimental i la literatura femenina.EL NEOCLASSICISME sorgeix a la darreria del segle XVII, però es desenvolupa amb
l’influx del pensament il·lustrat. Va expandre la tornada als ideals d’equilibri i mesura de la literatura clàssica.També la creació artística es veu fortament sotmesa a l’observança de les regles.

El neoclassicisme s’ha d’entendre com un «nou classicisme», especialment relacionat amb el Renaixement i l’antiguitat grecollatina. Els neoclàssics prenen per model els autors clàssics grecollatins i els grans poetes europeus renaixentistes i imitadors de l’antiguitat.

Els models poètics legitimats per l’antiguitat aC) són supranacionals i hi subjau la creença d’un estil poètic universal, clàssic, on va ser l’estil de tots els temps i de tots els països.

Imitar vol dir observar la natura, seguir-ne els passos i els dictats, i al mateix temps imitar és observar els bons poetes.

La literatura i l’art tenen un valor didàctic; la seua finalitat és ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals. Els neoclàssics van creure que la seua època estava cridada a realitzar una reforma dels usos i comportaments socials i a configurar un nou tipus de ciutadà més solidari i feliç.

L’estil ha de serclar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques excessivament artificioses.

Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre busca el decor o adequació de caràcters i situacions. Es manté la separació de gèneres, de tal manera que no es barregen tragèdia i comèdia, ni tampoc poesia i prosa.

jueves, 13 de febrero de 2020

Romanticisme: orígens, característiques, temes, autors. Temes

Temes per a relacionar amb els quadres romàntics:

- La llibertat

Resultado de imagen de cuadro romanticismo libertad

- La soledat

Resultado de imagen de cuadro romanticismo soledad
The loneliness at dawn (Henry Fuseli. 1794-1796)

- L'amor impossible 

Resultado de imagen de cuadro romanticismo el amor imposible
- El suïcidi

Resultado de imagen de cuadro romanticismo el a suicidio
- El misteri 

Resultado de imagen de cuadro romanticismo el misterio
Die Toteninsel III (La isla de los muertos) - Arnold Böcklin

- La fantasia

Resultado de imagen de cuadro romanticismo la fantasia

- El món dels somnis

Resultado de imagen de cuadro romanticismo el mundo de los sueños

- L'exotisme

Resultado de imagen de cuadro romanticismo el exotismo
- La naturalesa salvatge

Resultado de imagen de cuadro romanticismo la naturaleza salvaje
- El cementiri

Resultado de imagen de cuadro romanticismo el cementerio
- La nit

Resultado de imagen de El apodo Claro de luna (1801)
- La reivindicació de la identitat nacional

Resultado de imagen de cuadro romanticismo La reivindicación de la identitat nacional.
- L'edat mitjana


6.Romanticisme europeu



Al segle XVIII i fins al XIX és va donar per tota Europa un moviment anomena romanticisme. Aquest moviment va afectar a la Revolució Francesa, amb el seu lema "llibertat,igualtat, fraternitat" i a totes les manifestacions humanes.

Els romàntics van aconseguir la fi del racionalisme. Degut a la revolució industrial es va produir un gran despoblament del camp a França i la resta del continent. Aquest sistema necessitava una gran difusió dels productes manufacturats, per la qual cosa els mitjans de transport es van desenvolupar facilitant l'intercanvi de productes i l'obtenció de matèries primeres. La burgesia es va convertir en el centre de la creació artística de l'època, d'aquesta manera, la cultura, ja no era exclusiva de l'aristocràcia, així l'artista es convertia en un veritable professional. Els escriptors van abandonar els salons aristocràtics per reunir-se a acadèmies, ateneus, liceus, etc es van encarregar de les redaccions de les revistes i els periòdics.

Aquest nou escripto enfatitzà en un mot: la Llibertat. Adoptant ideoligies de dos corrents contradictoris i definits. El primer era consevador i monàrquic projectà les seves inquietuds sobre el passat medieval; el segon era republicà, liberal, irreligiós i fins i tot revolucionari, ficà esperances sobre el futur. Ambdós utilitzaen la imaginació i la orignalitat, incorporant al concepte de bellesa allò lleig (Hegel) i allò grotesc (Hugo); Exploraren la realitat interior i buscaren, a traves d'aquesta, la Realitat Absoluta (Novalis), treballant amb somnis i visions (Blake). Fidels a aquests principis van fer una literatura plena de hipèrboles i antítesis plenes de violència, adjectivació, exclamacions...

L'estudi del passat i el desvetllar conciències nacionals va formar part del moviment. Als Països Catalans els poetes de la renaixença són els exemples més coneguts d'aquest nou i inquietant moviment historiopolític que tant va influir a la història del pensament occidental.
Obres destacades:

Les dues parts del Faust semblen dos llibres diferents. La primera part és la més coneguda i la més popular, per tal com conté la història del pacte amb el dimoni i les aventures terrenals que li proporciona l’acord esmentat, sobretot la seducció de Margarida que culminen amb la tràgica mort d’ella. Però hi ha una part del pacte que només descobrirem al final de l’obra. 


Obres destacades:

Les dues parts del Faust semblen dos llibres diferents. La primera part és la més coneguda i la més popular, per tal com conté la història del pacte amb el dimoni i les aventures terrenals que li proporciona l’acord esmentat, sobretot la seducció de Margarida que culminen amb la tràgica mort d’ella. Però hi ha una part del pacte que només descobrirem al final de l’obra. 




martes, 11 de febrero de 2020

4.Personatges

Els personatges. Hem de tindre en compte que al llarg de la novel·la Emma té diferents amants, els quals en realitat responen a diferents tipus d'amor. També hem de remarcar les semblances del personatge d'Emma amb el Quixot.

Flaubert va fer un gran treball representant als seus personatges com mediocres, vulgars presumptuosos i altres atributs negatius que l'autor els donava com a forma de criticar la societat burgesa de l'època. El autor tenia una forma molt cruel de crear els seus personatges, els quals en lloc de destacar per les seues qualitats destacaven més bé pel contrari, creant així antiherois. Flaubert no va ser el primer a utilitzar aquest recurs. Per fer aquests personatges no es basa en una persona en concret, més bé una mescla de vàries persones. Volia que aquests foren literaris. Personatges:

- Emma Bovary és una dona que al casar-se amb un metge de poble descobreix que s'avorreix i necessita més. Acudeix a una festa aristòcrata i descobreix que ja no està a gust amb el seu paper. S'obsessiona per les compres, té diversos amants, es crea deutes i finalment acaba per suïcidar-se. Emma, igual que don Quixot, embogeix després d'haver llegit llibres romàntics, fent que confonga el món real amb les seues fantasies. Ambdós personatges xoquen brutalment amb la societat que els envolta. Emma Bovary és un personatge inconformista que no accepta el paper secundari que li atorga la societat pel fet de ser dona. La moral cristiana que adopta la burgesia del segle XIX oprimeix tant a la classe treballadora com al món rural. Flaubert no és l'únic que parla sobre aquest tema. En aquesta època s'escriuen una gran quantitat de llibres sobre el matrimoni i l'adulteri, exemples d'aquest són Anna Karenina, La Regenta, Fortunata i Jacinta entre altres.Flaubert defensava la ciència i el coneixement intel·lectual, encara que no ho veia compatible amb la mediocritat buegesa de l'època.

- Charles Bovary
és un personatges interesant i complex al principi de la novel·la se dedique uns capítols sobre la seva vida des de menut fins a conèixer a Emma, per això sembla que ell vaja a ser el protagonista de la novel·la. Encara que no li falten qualitats durant tota la novel·la, Flaubert deixa clar que aquest és un personatge feble, sense voluntat pròpia i subordinat a la seva dona, a la qual admira. De fet Flaubert li dedica a aquest personatge l'inici i l'acabament de l'obra com si la vida d'Emma només hagués sigut una part de la vida de Charles, el qual una volta morta Emma la romantitza i exalta encara més.


- Rodolphe és l'amant d'Emma. És un home que ve de ciutat i es creu superior als del poble. Sedueix a Emma i s'espanta quan ella vol compromís. Flaubert l'identifica com Don Juan, seductor i superficial.

- Léon és el segon amant d'Emma. És fatu i vulgar i s'assembla a Emma en la seua mediocritat i en els somnis vans i falsament romàntics. Es deixa dur per ella que el domina totalment.

- Homais apotecari vanitós, anticlerical, defensa el progrés i l'únic que vol és exhibir-se com a notari del poble. És un home vil, mesquí i servil davant dels superiors. En el fons està enamorat d'Emma però no s'atreveix a estimar-la.

- Lheureux és un comerciant vil i abjecte, usurer traïdor i hipòcrita com ningú. Ell és qui prepara les trampes econòmiques a Emma.

- Binet
individu anodí i gris que representa la monotonia. Porta una pipa que és el símbol de no fer res.

- Bournisien que representa la tradició i el conservadorisme.

- Mare de Emma dominant i autoritària.

- Pare d'Emma rude i preocupat per la seua hisenda

- Pare de Charles simple, primitiu, sincer i lliure.

- Cec i Hippolyte víctimes de la incapacitat de Charles i Hommais.

- Justin adolescent enamorat d'Emma.

- Nens víctimes marginals i marginades.

- Serventa esclava de Lheureux (13 anys).

- Berthe, filla de Mme. Bovary (obrera de la Revolució Industrial).

La resta de personatges secundaris no tenen simbolisme i ajuden a a desenvolupar l'ambient en que es desenvolupa el drama.



















3.Madame Bovary, la novel·la.


Madame Bovary va ser publicada en 1856,
en la "Revue de Paris", per lliuraments i,
a principis de 1857 es va iniciar un procés judicial contra la revista i contra Flaubert en l'acusació de "ofensa a la moral ia la religió". El novel·lista va ser absolt. Aquesta obra passa per ser una de les millors novel·les del segle XIX i la primera de totes pel que fa a modernitat i aportació al gènere novel·lístic. Flaubert li va dedicar sis anys de treball intensiu i va deixar en la seva correspondència les seves reflexions sobre la creació d'aquesta novel·la i pel que fa a la feina de novel·lista, en general.
El tema central de la novel·la és el de l'adulteri, tema que interessava a Flaubert des de molt jove. Les circumstàncies del seu matrimoni, el nombre i professió dels seus amants  coincideixen amb la situació novel·lística de Madame Bovary. La novel·la consta de trenta-cinc capítols, d'unes deu pàgines cada un, i està dividida en tres parts.

martes, 4 de febrero de 2020

Madame Bovary. Primera part. Capítol 2

1.Quins personatges apareixen en el fragment?

Charles Bovary,Emma Roualt i Roualt.

2.Llig atentament la descripció. De qui es tracta?

 Es descriu detalladament a Emma Bovary.

3.Compara els elements positius i els negatius de la descripció.

 Elements negatius: Les mans no eres massa femenines /belles,en aquesta epoca les dones tenien que ser femenines pero Emma potaba unes ulleres amb una forma masculina.
Elements positius:Els llavis carnosos, la mirada,el coll blanc y els
cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí.
4.Hi ha un signe premoritori de la vida que durà Charles, explica'l.

 La seva vida es molt moguda. Els animals del seu voltan li donen una senyal laqual es el cavall que llisca sobre l'herba molla.

5.Per què escriu en cursiva menjar una queixalada?

Perquè hi ha canvi de registre i de veu narrativa.

Madame Bovary. Primera part. Capítol 1

  • Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho.
Hi ha una transició entre el relat subjectiu que apareix al principi a la narració objectiva, i el narrador desapareix.

 

  •  Segons Vladimir Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?  
La gorra de Charles és un objecte simbolic que simbolitza el futur de la vida de Charles lamentable i desencertada.