5.Els poemes homèrics: Resum.

Mitologia

L'home no comprenia la causa de molts fenòmens naturals i també socials i, com que no els podia justificar per l'experiència quotidiana, va recórrer a explicacions fabuloses, mítiques.Els mites, doncs, van lligats amb la religió, ja que l'existència de déus obliga l'home a adorar-los i honorar-los perquè l'afavoreixin i no se li posin en contra.
La mitologia grega reflecteix una concepció del món. El mite, i això és l'important, era la forma a través de la qual un grec entenia la realitat. Amb imatges brillants, escenes espectaculars i aventures apassionants, els grecs expressaven tant realitats físiques com elements antropològics (costums, tradicions folklòriques, cultes, actitud davant de la mort, etc.).Els més antics monuments literaris que es conserven en llengua grega són dos extensos poemes èpics, la Ilíada i l’Odissea atribuïts a Homer.
La mitologia grega comprén un gran nombre de relats molt diversos. D'origen popular i anònim, en un principi els mites es van transmetre sobretot per via oral. En alguns, els seus protagonistes són déus; en d’altres intervenen també humans, ben sovint dotats de qualitats, sobretot físiques, superiors a les dels seus semblants; tampoc no és estrany que hi apareguen éssers fabulosos i monstres. Normalment, les històries se situen en èpoques anteriors als temps històrics i els fets narrats no han succeït mai. Si en algun cas es pot observar un rerefons històric, la realitat no ha estat com se’ns conta, sinó que personatges i situacions apareixen engrandits i allunyats de l'experiència de l'home comú.

LES FONTS DE LA MITOLOGIA: AUTORS GRECS I LLATINS
 
Per transmetre els mites antigament eren oralment i la mitologia esteva lligada a la religió. A la Grècia antiga, els principals dipositaris de la tradició mítica eren els poetes professionals, que cantaven les narracions fabuloses rebudes dels
seus mestres. D'altra banda, estaven els llibres sagrats. Va nàixer la mitologia al segle VIII a. C. utilitzan l'alfabet i un d'aquests poetes, anomenat Homer per la tradició, va posar per escrit un capítol de la guerra de Troia a la Ilíada, la primera obra de la literatura grega i europea conservada.








Hi han dues teories sobre la relació entre la Iliada i l'Odissea
-La Iliada i l'Odisea son obres de dos poetes diferents.
-Son del mateix autor pero la Iliada primerenca a l'odissea.

4.L'obra dramàtica de Sòfocles

Antígona era la filla d'Epido i Iocasta i germana de Ismene, de Etèocles i de Polinices. Antígona va acompanyar al seu pare quan aquest, en descobrir el crim i l'incest que havia comès, va partir cap a l'exili després d'arrencar-li els ulls. Es van refugiar en Colona, ​​un poblet d'Àtica, on la mort va portar finalment la pau a Èdip. Antígona torna  a Tebes. Després que Etèocles i Polinices es mataren mútuament en la seva lluita fratricida pel poder, el seu oncle Creont, convertit en rei de Tebas, va dir que Etèocles havia de rebre una sepultura i honres fúnebres, per defensar al poble i a Polinices no. A aquest li van agafar i el van tirar al camp perquè les feristeles i les aus rapinyes s'ho menjaren. Les tradicions gregues establien el deure sagrat de sepultar als morts, assenyalant que en cas contrari l'ànima del difunt vagaria eternament sense repòs i mai podria accedir al regne de les ombres.

Sofocles escriu 123 obres de les cuals 7 són tragedies i un drama.

Les seues inovacions van ser:

-Abandonar trilogies.

-Augmentar autor de dos a tres.

-Aprofundir en l'us de decorats pintats.

-Importancia al cor.

Defensava la religio i tradicio.

3.Els personatges d'Èdip rei

Els personatges d'Èdip rei són:

-Èdip rei: És el personantge principal i el que esta entornat a tota la tragèdia.
-Creont: era el germà de Iocasta.
-Tirèsias: era un endeví cec.
-Polib:pare adoptiu de Èdip.
-Laios: rei de Tebes, assesinat per el seu fill.
 -Iocasta: era la mare d'Èpid que, sense donar-se compte, es va casar amb el seu propi fill.
-Sacerdot de Zeus: aquest personantge sols surt en el pròleg de la tragèdia.
-Criat de Laios: és el que explica la mort de Iocasta i la reacció d'Èdip.

2.Les principals temes i interpretacions d'Èdip Rei

-Principals interpretacions:

-Interpretació religiosa:

Segons els teòlegs aquest tema dramàtic que parla del destí tracta del conflicte entre la llibertat i la seva voluntat de l'home i dels plans divins. Des de l'antiga Grècia es parla del destí relacionant-lo amb els Deus.

-Interpretació psicològica:

Sigmund Freud ho va interpretar des del seu psicoanàlisi com un fenomen que és part de l'evolució d'infantesa.

-Interpretació moralitzant:

El filòsof Friedrich Nietzsche (1844-1900) interpreta Èdip com l'heroi que ha de pagar pel seu comportament transgressor, és a dir, per abandonar la còmoda innocència i voler saber més del que li correspon.

-Una interpretació més completa, des del punt de vista antropològic i filosòfic, defensa que en Èdip s'uneixen les limitacions i la grandesa de l'ésser humà: d'una banda, Èdip és capaç de resoldre l'enigma plantejat per l'Esfinx, però no coneix la seva veritable identitat; d'altra banda, persegueix la veritat, tot i que sospita que és terrible, i finalment sumi els seus actes amb dolor, dignitat i responsabilitat.

-Principals temes:

-Èdip Rei és l'home com a víctima del seu destí. Ignorant que és fill del rei, Èdip mata el seu pare i es casa amb la reina Iocasta, que és la seva mare. També tracta d'altres temes com són el dolor, l'abandó total, la dissort humana, el sacrifici, la desgràcia i la mort.

Temes secundaris:

• El dolor.
• La angoixa. 
• El Abandonament total.
• La dissort Humana. 
• El sacrifici. 
• La desgràcia.
• La mort

El tràgic final d'Èdip

Edipo rey

T'imaginaves així la representació? Per què?

Si, perquè està molt be representat, donen una bona dramatització, no ens esperàvem els vestuaris i la escenografia.

Quins són els personatges que apareixen al vídeo?

Apareix Edipo, Cor, Corifeu, Tiresias i Creonte.

Primer dia

Curiositats

1. Completa: "Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences." De quin poeta són aquests versos? Quin cantant els va popularitzar ?

El poema és de Konstantinos Kavafis i el cantant Lluís Llach.

2. El mot "quimera" té diferents significats: "Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat"; "Malvolença contra algú" (Es tenen molta quimera.); "Ànsia, inquietud" (No passis quimera). Però en la mitologia grega era un monstre que tenia... quants caps?

El monstre quimera tenía tres caps.

3. Com era l'esfinx grega?

L'esfinx grega tenia el rostre de dona, cos de lleó i era dotada d'ales d'osell.

4. En la mitologia grega, el déu del vi i del teatre era Dionís; en la mitologia romana rebia un altre nom: quin?

Rebia el nom de Baco.

5. Busca una foto del teatre d'Epidaure.



6. A les representacions teatrals gregues, les sessions duraven tota la jornada, fins a la posta de sol; i el públic es portava menjar i en el mateix teatre el venedors ambulants oferien les seves mercaderies. Veritat o fals?
 
 Veritat.

7. Els actors sempre eren hòmens. Les dones podien assistir al teatre? 

Si que podien assistir al teatre, però en algunes obres no les acceptaven.

8. Quina relació tenen l'Oracle de Delfos i la Font de Castàlia?

 Delfos feia les seues profecies amb el vapor de la font del Castàlia.

9. Busca una foto del santuari de Delfos.


10. Tirèsias és un endeví cec. Això deu ser cosa dels déus. Explica-ho.

Tirèsias va veure la deessa Atena mentre es banyava nua al mont Helicó. Aleshores, Atena, la deessa, el va castigar privant-lo de la vista.

11. (Només per a majors d'edat.) Tal vegada t'escandalitzarà conéixer la trista història de Crisip, fill de Pèlops, que és l'origen de la maledicció de la casa de Tebes.